Abrir menú principal

Cambios

m
Robot: Reemplazo automático de texto (- á + a )
|}
 
S'ha d'aclarir que en aragonés normatibo s'emplegan més a sobén las formas «''er'', ''ers'', ''era'', ''ers''» presas d'o [[belsetán]] e que s'emplegan en belatro lugar d'ixa zona (parlas locals siempre) pero que por lo que se ye puesto saper nunca no han estato chenerals e responden a una tendenzia [[fonetica aragonesa|fonetica]] local. En aragonés ye més cheneral que ixa cheminata -LL- d'o latín b'aiga dato sonitos cacuminals ''-ch-'', ''-ts-'' u ''-ll-'' ta dimpués rematasen tornando-sen '''-ll-'''. En ixo l'estándar aragonés que encomenzoron áa fer en os años 70 siguió un camín cheneralizador de tot erronio en prenendo ixe rasgo tan cheograficament localizato como cosa cheneral ta tota la luenga.
 
As formas «''nusatros''» e «''busatros''» tienen una bariant més arcaica en cualques bals «''nusaltros''», «''busaltros''», pero ye més frecuent a bariant «''nusotros''», «''busotros''» que se gosa sentir mesmo en o [[parla baturra|castellán de sostrato aragonés]], anque cal preguntar-se si estas zagueras bariants no se son formatas por bella forma d'influenzia fonetica castellana en l'aragonés.
Contrasta con tot ixo que «''mos''» e «''tos''» sigan comuns en [[catalán occidental]], cosa que talment ese puesto refirmar a espansión d'estas formas pronominals en as parlas mugaderas de l'aragonés (fundamentalment, l'aragonés oriental).
 
Os pronombres «''el'', ''e(l)s''» en sostituzión d'obchetos masculins singular e plural respetibament tienen una ampla destribuzión en as bals d'o [[Sobrarbe]], estando los d'uso común en [[aragonés chistabín|chistabín]]<ref>BLAS GABARDA, Fernando et ROMANOS HERNANDO, Fernando; ''DICCIONARIO ARAGONÉS: Chistabín-Castellano''; Ed. Gara d'Edizions + Institución Fernando el Católico. Zaragoza, 2008. <small>ISBN 978-84-8094-061-0</small></ref>, [[belsetán]] e en a parla d'o sector d'a [[aragonés d'a balle de Bio|bal de Bio]], [[aragonés d'a balle de Puértolas|bal de Puértolas]] e [[aragonés d'a balle de Tella|bal de Tella]]<ref>QUINTANA i FONT, Artur; ''El aragonés nuclear de Nerín y Sercué''; Ed. Gara d'Edizions + Institución Fernando el Católico. Zaragoza, 2007. <small>ISBN 978-84-8094-060-3</small></ref>, áa on que «''lo''» e muito més «''los''» i son perzebitos como castellanismos morfolochicos. «''Astí debaixo '''el''' deixoren''», «''No '''el''' quiero nian que me''''l''' dases regalato''», «''tos '''e(l)s''' amagaz áa on que podiaz''», etz. A forma plural «''els''» se gosa trobar prenunziada «''es''», perdendo-se ixa "l" en a fonetica d'a més gran parte d'ixe sector cheografico áa on pasa este fenomén, e nomás se pronunzia «''ers''» u «''els''» en a bal de Bielsa encara en l'atualidat e per boca d'as presonas de més gran edat.<ref>LOZANO SIERRA, Chabier et SALUDAS BERNAD, Ángel Luis; ''ASPECTOS MORFOSINTÁCTICOS DEL BELSETÁN (Aragonés del valle de Bielsa)'';Ed. Gara d'Edizions + Institución Fernando el Católico. Zaragoza, 2005. <small>ISBN 978-84-8094-056-5</small></ref>
 
== Pronombres presonals de complemento indirecto ==
|}
 
As formas «''li'', ''lis''» güei son localizatas e esclusibas en [[ansotano]] e [[cheso]] en dó que coesisten (esto se ye áa dezir) con «''le'', ''les''» en toz os suyos usos, de maniera que en garra puesto no se i siente nunca só que una forma «''li'', ''lis''» como unica esistent. A cheneralizazión abusiba de «''li, lis''» que se ye feita en cualques testos podría considerar-se un altro eixemplo de cheneralizazión erronia cara áa l'aragonés estándar.<ref>BARCOS, Miguel Ángel. ''EL ARAGONÉS ANSOTANO: Estudio lingüístico de Ansó y Fago''. Ed. Gara d'Edizions + Institución Fernando el Católico. Zaragoza 2007. <small>ISBN 978-84-8094-058-0</small></ref> Manimenos, en a [[Edat Meya]] las formas «''li, lis''» yeran as caracteristicas d'a luenga escrita en [[Aragón]] e [[Navarra]] e tamién d'o [[castellán d'a Riocha meyebal|castellán de sustrato nabarroaragonés d'A Riocha]], cosa que fa dir que talment ese puesto estar un fenomén cheografico difusament occidental en o dominio lingüistico nabarro-aragonés, u sisquiera un fenomén escaito en una cronolochía concreta anque atualment ya se trobe de fumo baixo.
 
== Pronombres presonals con preposizión ==
|}
 
A forma «''sen''» s'emplega dimpués de cherundio e enfinitibo e siempre asoziata áa suchetos plurals, por contraposizión áa los suchetos singulars que asozian «''se''»: «''en morindo'''-se''' yaya el dizió''», «''ixa parella de cochos ta laminar'''-sen''' no tienen bergüeña''»; e tiene una ''-n'' que ye analochica con a ''-n'' de terzera presona plural d'a conchugazión (''ellos aduya'''n''' '', ''ellos mete'''n''' '', ''ellos fuye'''n''' '') esconoxita en castellano. O pronombre «''sen''», áa la contra d'o que áa ormino s'eba dito, no gosa tener garra funzión locatiba si que només en conoix de pronominal cuan ye complementando suchetos plurals.<ref>BARCOS, Miguel Ángel. ''EL ARAGONÉS ANSOTANO: Estudio lingüístico de Ansó y Fago''. Ed. Gara d'Edizions + Institución Fernando el Católico. Zaragoza 2007. <small>ISBN 978-84-8094-058-0</small></ref>
 
==Referencias==
201 093

ediciones