Diferencia entre revisiones de «Berbers en Al-Andalus»

Contenido eliminado Contenido añadido
AraBot (descutir | contrebucions)
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Probinzia +Provincia)
AraBot (descutir | contrebucions)
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Balenzia +Valencia)
Linia 5:
En o [[Antiga Roma|periodo román]] y [[bisigodo]], os berbers de o [[Rif]] ya feban espedizions de saqueyo en [[Baetica]]. A más gran parte de l'exerzito que entro en [[Ispania]] y fazió desaparixer o [[reino bisigodo]] yera formato por [[berber]]s. O fazil de a bitoria y de a [[ocupazión militar]] animó á berbers de muito más luent que o Rif, y mesmo de as autuals [[Libia]] y [[Mauritania]], á entrar en [[Al Andalus]].
 
Os [[arabe]]s s'establioron en as zonas [[agricultura|agricolas]] ricas (Baxo [[Guadalquibir]], [[Güerta BalenzianaValenciana]]), y dixoron á os berbers zonas de meseta y montañosas, que se parexeban á lo suyo abitat de l'[[Atlas]] y que yeran más pobres. Bels berbers defendeban a [[muga]] con os [[Cristianismo|cristians]] de o norte y dixoron una marca toponimia que encara esiste: [[Albarrazín]], [[Adzaneta]], [[Osella]], [[Fabara]], [[Gómara]], [[Mequinenza]], [[Monzalbarba]].
 
Os berbers de l'Al Andalus superaban numericament á os arabes. Seguntes calculos feitos por bels istoriadors, en as primeras decadas d'imbasión musulmana os arabes yeran 50.000 y os berbers 150.000 sobre una poblazión de 5 millons d'ispanorromans y bisigodos. A proporzión de berbers respeuto á os arabes crexió con as imbasions [[almorabet|almorabez]] y [[mezmut|mezmuz]]. En os primers tiempos d'ocupazión musulmana os cristians esferenziaban entre berbers, á qui diziban [[moro]]s (de o [[latín]] ''maurus'', [[Mauritania]]), y os arabes, á qui diziban ''[[sarrazeno]]s'' u ''caldeus''.
Linia 29:
 
== Os Berbers en Lebant ==
Os berbers Lebantins yeran en comarcas de as autuals [[Provincia d'Alicant|Alicant]], [[Provincia de BalenziaValencia|BalenziaValencia]], [[Provincia de Castellón|Castellón]], [[Provincia de Cuenca|Cuenca]], y [[Provincia de Teruel|Teruel]]. Teneban presenzia en o [[río Xiloca]] meyo y alto y as bals de o [[río Guadalabiar|Guadalabiar]], [[Río Cabrigüel|Cabrigüel]], [[Río Millars|Millars]] y [[Río Alfambra|Alfambra]]. Yeran espezialment d'orichen [[Hawwara]] (dixando toponimos tipo [[Fabara]]), y [[Madyuna]], con presenzia de [[Confederazión Zenacha|Zenachas]] y [[Confederazión Zanata|Zenatas]] en o lebant meridional (dixando toponimos como [[Senija]], [[Adzaneta]] y [[Oliva (BalenziaValencia)|Oliva]]). En Alicant se documenta os ''Banu l-Jarrubi''. En [[Taifa d'Alpuén|Alpuent]] yeran presens os ''Banu Dasim'' d'o grupo [[Kutama]]. En [[Teruel]] e [[Billel]] yeran emirs os ''Banu Amira'' e os ''Banu Gazlun'', que pertenexeban á la tribu ''Ulhasa'', branca d'os [[Nafza]].
 
== Os Berbers en as Balears ==