Diferencia entre revisiones de «Berbers en Al-Andalus»

Contenido eliminado Contenido añadido
AraBot (descutir | contrebucions)
m Robot: Reemplazo automático de texto (-probinzia +provincia)
AraBot (descutir | contrebucions)
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Probinzia +Provincia)
Linia 19:
 
==Os Berbers en o Zentro==
Bi eba berbers en os [[Pedroches]] (á lo norte de [[ProbinziaProvincia de Cordoba|Cordoba]]), en [[Sierra Morena]]. Yeran posiblement los més lumerosos y los més influenziatos por lo gubierno de [[Califato de Cordoba|Cordoba]]. Tamién posiblement estioron entre los que s'[[arabizazión|arabizoron]] más pronto.
 
== Os Berbers en as Marcas ==
Os berbers de as Marcas yeran guardians permanens de as mugas con os [[Cristianismo|cristians]] y protecheban l'interior de o país ocupato por os musulmans. Guardaban os castiellos y comunicazions de o sistema defensibo de muga de l'[[Al-Andalus]].
 
Berbers de as Marcas u ''tugur'' yeran en [[ProbinziaProvincia de Cuenca|Cuenca]], [[ProbinziaProvincia de Guadalachara|Guadalachara]], [[ProbinziaProvincia de Toledo|Toledo]], a zona de o [[Guadiana]] con [[Merida]], y zonas de más á norte dica as cuencas de o [[Tajo]] y [[Mongego]] con [[Talavera de la Reina|Talavera]], [[Coria del Río|Coria]], [[Medellín]], [[Astorga]] y [[Coimbra]]. Estos zagueros comunicaban con atro nuclio en l'Alto [[Duero]] y o [[Río Xalón|Xalón]] que tamién yeran en contauto con nuclios dispersos en a ''Marca Superior'' u [[Bal de l'Ebro]], como os berbers de [[Monzalbarba]]. En l'este de [[ProbinziaProvincia de Cuenca|Cuenca]], [[ProbinziaProvincia de Teruel|Teruel]] y [[ProbinziaProvincia de Zaragoza|Zaragoza]] entran en contauto con os berbers de o nuclio Lebantín (''[[Micnasa]]'' en [[Mequinenza]] y ''[[Hawwara]]'' en [[Fabara]]).
 
Parte d'o territorio d'as autuals provincias de [[ProbinziaProvincia de Cuenca|Cuenca]], [[ProbinziaProvincia de Teruel|Teruel]], [[ProbinziaProvincia de Guadalachara|Guadalachara]] y norte de [[ProbinziaProvincia de Toledo|Toledo]] se dizió [[Cora de Santabariya|Cora de ''Santavariya'']] u ''Santaver'' (pronunziazión arabe de [[Zeltiberia]]), y a suya parte norte teneba más carauter de muga que atras coras de l'[[Al-Andalus]]. A más gran parte de os berbers de as marcas yeran [[Hawwara]] y [[Madyuna]], pero tamién i eba [[Ausacha]] (en [[Osella]]), Malzuza, Ulhasa, Sadina, Madyuna y [[Mezmut (confederazión tribal)|Mezmut]].
 
== Os Berbers en Lebant ==
Os berbers Lebantins yeran en comarcas de as autuals [[ProbinziaProvincia d'Alicant|Alicant]], [[ProbinziaProvincia de Balenzia|Balenzia]], [[ProbinziaProvincia de Castellón|Castellón]], [[ProbinziaProvincia de Cuenca|Cuenca]], y [[ProbinziaProvincia de Teruel|Teruel]]. Teneban presenzia en o [[río Xiloca]] meyo y alto y as bals de o [[río Guadalabiar|Guadalabiar]], [[Río Cabrigüel|Cabrigüel]], [[Río Millars|Millars]] y [[Río Alfambra|Alfambra]]. Yeran espezialment d'orichen [[Hawwara]] (dixando toponimos tipo [[Fabara]]), y [[Madyuna]], con presenzia de [[Confederazión Zenacha|Zenachas]] y [[Confederazión Zanata|Zenatas]] en o lebant meridional (dixando toponimos como [[Senija]], [[Adzaneta]] y [[Oliva (Balenzia)|Oliva]]). En Alicant se documenta os ''Banu l-Jarrubi''. En [[Taifa d'Alpuén|Alpuent]] yeran presens os ''Banu Dasim'' d'o grupo [[Kutama]]. En [[Teruel]] e [[Billel]] yeran emirs os ''Banu Amira'' e os ''Banu Gazlun'', que pertenexeban á la tribu ''Ulhasa'', branca d'os [[Nafza]].
 
== Os Berbers en as Balears ==