Diferencia entre revisiones de «Aimants de Teruel»

Contenido eliminado Contenido añadido
m robot Añadido: fr:Les Amants de Teruel
m sacar os "a penar de/que"
Linia 1:
[[Imachen:Amantes de teruel.jpg|rigth|thumb|350px|[[Mausoleu]] d'os aimants de Tergüel]]
 
A istoria u [[leyenda]] d'os '''Aimants de Tergüel''' rezenta la istoria d'[[aimor]] entre dos chobens [[Tergüel|tergüelanostergüel]]anos, Isabel de Segura e Juan Martínez de Marcilla, conoxito dende as recreyazions d'o tiatro barroco como Diego. Dende [[1996]] se zelebra en [[Tergüel]], ta remerar a tradizión, a festibidat d'as Bodas d'Isabel de Segura.
 
==A istoria==
Linia 15:
==A leyenda==
[[Imachen:Teruel. Amantes. Huella momias.jpg|250px|thumb|Rastros d'as momias]]
En os primers años d'o [[sieglo XIII]] bibiban en a ziudat de Tergüel Juan de Marcilla e Isabel de Segura, cuala temprana amistanza se tornó lugo en aimor. No quiesto por a familia d'Isabel, debito á que no teneba prous biens materials, o pretendient consiguió un plazo de 5 años ta enriquir-se. Asinas, pues se'n fuó ta la guerra e tornó ta Tergüel chusto cuan s'eba rematato lo plazo. Por ixas embueltas, Isabel ya yera muller d'un chirmán d'o siñor d'[[Albarrazín]]. Á penartamas d'iste feito, Juan consiguió beyer á Isabel en a su casa e le pidió un beso; ella lo se negó e allora o choben morió de dolor. Á lo día siguient se fazioron os funerals d'o choben en San Per; entonces, una muller bestita de luto s'amanó ta l'atabul: era Isabel, que quereba dar á lo defunto lo beso que le negó en bida; a choben posó los suyos labios sobre os d'o muerto e de golpe cayó muerta chunto á él.
 
==Escritors==