Diferencia entre revisiones de «Pedagochía»

62 bytes añadidos ,  hace 11 años
m
sin resumen de edición
m
[[Image:Craie1.jpg|thumb|GuixantPintando ácon tiza en una pizarra.]]
A '''pedagochía''' ye l'arte u a zenzia de l'[[amostranza]], u de ld'a [[educazión]].
 
==Etimolochía d'o términotermín==
{{correxir}}
''Pedagochía'' biene d'o [[Griego antiguo|griego]], ''paidagogos'' (''παιδαγωγία''), que yera l'esclabo que acompañaba os niños áenta rola [[escuela]]. A parola ''paida'' u ''paidos'' se refiere á chicosos ninos, isteeste ye rolo motibo por o cualo algunosbeluns distinguendestinguen d'entre "Pedagochía" (amostrar á chicosos ninos) ye [[andragochía]] (amostrar á os adultos). A parola latina ta referir-se á rala pedagochía, [[educazión]], ye muito más emplegata ye, á sobent, ambasas dos s'emplegan de forma indistintaindestinta.
A '''pedagochía''' ye l'arte u a zenzia de l'amostranza, u de l'[[educazión]].
 
==Etimolochía d'o término==
''Pedagochía'' biene d'o [[Griego antiguo|griego]], ''paidagogos'' (''παιδαγωγία''), que yera l'esclabo que acompañaba os niños á ro [[escuela]]. A parola ''paida'' u ''paidos'' se refiere á chicos, iste ye ro motibo por o cualo algunos distinguen entre "Pedagochía" (amostrar á chicos) y [[andragochía]] (amostrar á adultos). A parola latina ta referir-se á ra pedagochía, [[educazión]], ye muito más emplegata y, á sobent, ambas s'emplegan de forma indistinta.
 
==Istoria d'a pedagochía==
A pedagochía esiste dende que l'la educazión pasó á estar considerata un asunto sozial ye no suelssólo que familiar. Por istoesto os primeros escritos tioricosteyoricos aparexenapareixen áen [[Grezia Antigua|Grezia]], en as polis democraticas anon que l'amostranza fazilitaba l'acceso á rala [[politica]]. [[Antigua Roma|Roma]] eredóerebó istraesta priocupaziónpreocupazión.
 
En a [[EdáEdat MediaMeya]], l'a educazión yera muito atataligata ácon raa [[IglesiaIlesia]], puestoperque quea l'unica educazión que se consideraba de probeito yera rala relichiosa que permitíapermetiba lograradubir a salbazión. AdemásAntimás, a cultura yera en os [[monasteriomonesterio|monasteriosmonesterios]] ye dimpués en as [[unibersidáunibersidat|unibersidaz]], dominatas por os teólogos[[teolochía|teologos]]. O [[Renaximiento]], con o suyo afán de recuperazión d'os clasicos ye l'ansia de saber ye de tener cultura, dio un nuebo impulso á rala pedagochía. Con l'a [[Ilustrazión]] s'atóse ligó definitibamén ácon raa ideya de progreso, puestodato que sin d'educazión un pueblo no puet adelantaradebantar (d'aquípor ixo se fayón as campañas d'[[alfabetizazión]]).
 
==A pedagochía áen ra autualidál'autualidat==
AutualménAutualment, a pedagochía ha eboluzionato muito dende rola suyosuya orichen etimolochico. Güe en diyaEnguán, a pedagochía no ye a zenzia que s'ocupa d'as tecnicas de l'[[amostranza]], istoesto ye tareafayena d'una altra zenzia pedagochica denominata [[Didautica]]. A pedagochía ye un conchunto de sabers que s'ocupan d'oa [[educazión]] como un fenómenofenomén tipicaméntepicament sozial ye espezificaménespezificament umánumano. Ye, por oixo mesmo, una zenzia de carauter psicosozial que tien por obcheto l'lo estudio ded'a l'educazión con oa fin de conoxerconoixer-la ye perfezionar-la. Tamién ye una zenzia de carauter normatibo porque no se dedica á describir o fenómenofenomén educazional sinosi que á establexerestablezer as pautas u normas que debemoss'han de seguir ta llebarlebar á buen términotermín isteixe fenómenofenomén.
 
Pedagochía tamién se refiere á rolo correuto uso d'estratechias d'amostranza (se beiga [[tioríateyoría instruzional]]). Por ejemploeixemplo, o brasileño [[Paulo Freire]], un d'os educadors más senificatibos d'o [[sieglo XX]], se refiere á olo suyo metodo d'amostranza t'adultos como "[[pedagochía criticacretica]]".
 
A [[Escuela Catalana de Pedagochía]] tubotenió o suyo maximomasimo en os [[dezenio de 1930|años 30]] d'o [[sieglo XX]], en os tiempos d'a [[Segunda Republica Española|Republica]].
 
==Pedagogos famosos==
24 044

ediciones