Diferencia entre revisiones de «Vall d'Estós»

4 bytes añadidos ,  hace 12 años
m
sin resumen de edición
m (Robot: Reemplazo automático de texto %s)
m
{{benasqués}}
 
La '''ball d'Estós''' (en [[aragonés]] cheneral '''bal d'Estós''') ye una d'es balls secundaries que n'ixen laterals (dan sentiu norte-nortueste) delade la [[ball de Benás]], recorrén-la el [[río Estós|riu Estós]], que ye afluyent de l'[[río Esera|Esera]] 3 km aigües t'alto delade la bila de [[Benás]], dan tot en chunto á dintre d'el [[Parque Natural de Posets-Maladeta]].
 
La ball d'Estós se recorre per una pista abilitada espesialment ta'l turismo, que no se permite de dixar-la (perque s'está á'l Parque Natural), e que fa 6 km t'alto per la ball enta'l cubilar d'Estós, á 1895 m d'altura, en salbán una diferensia d'altura de setesientos metros.
 
Enta arribar-ie ye recomendau de caminar, surtín d'el ''cabo 'la bila'' que en diu á'l llugar, que no ye altra cosa que'l puesto més alto d'el nucli de [[Benás]] (1140 m) per la carretera ó tammétamé per elpe'l ''camín d'els sacs''. El dito camín mos porteporta ta'l pont que cruse l'Esera poquets metros dimpués no se dixen les sagueres cases, e dimpués se dretedreta enta la sentral idroelectrica de La Ruda, agon que bi-haii hei un pontet que cruse altrabegada enta'l canto de ponent. Ye per esta arresa que s'agafeagafa una [[cabañera|cabanera]] (aixó ye, un camino per agon antes se pasaben els bestiars) e cuan se sigueseguixe prou mos trobem á'l canto d'el cámping Aneto e d'el pont e la [[Ermita de San Chaime|ermita]] de San Chaime (diu que d'antes per aquí se pasabe n'el camín ribagorsano [[Camín de San Chaime|enta Santiago]], cuan els biachaires beniben delesd'es balls de [[Luixón]] óu [[Bal d'Arán|Arán]] á trabés deld'el puerto, e alabets le'n ba quedar eleste nom). Ye d'aixó agon se troben els camins d'els sacs e tammétamé la carretera.
 
La pista nuebanoba ara s'ha d'agafar en bllincán d'una cadena que bi-haii hei posada n'el camín ta barrar-lo, pero que no ye mica defisil, e s'enfile luego t'alto per la ball que ya comensecomensa á ser Estós, en la cuenca d'el riu suyo, e se salbesalba p'el canto l'[[entibo d'Estós]] enta la [[palanca]] de ''l'Aiguacari'' (á [[benasqués|Benás]] e [[Chistau]] tammétamé, se diu palanca d'els pontets de madera que crusen barrancos -aigüetes-) e se sigue puyán enta la ''cabana de Santa Ana'' (1540 m) cuan hu que em fets son menos de 6 km de recorríu, e mos trobem á baixo la uembraombra d'el [[Pico Perdiguero]] que dan els suyos 3221 metros d'altura domine la ball, embironausembironats de praus ben bidarisos.
 
La pista d'aquí t'alto comensecomensa á fer-se més dura, e les selbetes qu'aben acompañau el caminar ppe'elsls baquerisars comensen ara á fer-se més atapíus de [[fau]]s e [[abieto|abets]] que fan de beder coma s'está fén ya montaña ben alta. Ye á'ls bosquets estes, d'el paso 'de la ribereta, agon se puedepode sentir, ó talment més defisil encara, beder brenca [[Aurón|pabo montesino]] (''Tetrao urogallus''), que ye una d'es [[aves|aus]] més destacades d'el [[Parque Natural de Posets-Maladeta|Parque Natural]].
 
Luego d'esta apresiasión, s'ha de recalcar que se trobetroba ben serqueta ya la ''font d'es Corones'' que ye un puesto agon la chent l'agrada d'aturar-se á contemplarcontempllar els paisaches. El ''[[esbarro|desbarre]] de Batisielles'' mos permitpermete de baixar enta l'[[aigüeta de Batisielles]], que ye el saguero rechispoliarrechispollar de tot el desaigüe d'els [[ibón|ibons]] que tienetene per alto esta montaña ([[Ibón Gran de Batisielles]], [[Ibón Chico de Batisielles|Chico de Batisielles]], [[Ibón d'Escarpinosa|Escarpinosa]] e el [[Ibón de Perramó|Perramó]]). Els ibons de Batisielles son tammé una d'leses excursionsescursions més famosasfamoses d'Estós, pos se troben á la plleta d'leses agulles de Perramó, una recostera delade la [[Tuca d'a Ixeya|serra dela Ixeya]], encabiuencabíu d'entre les tuques d'es [[Tuca deles Serisueles|Serisueles]] (2455 m) e d'[[Tuca d'El Tormo|El Tormo]] (2610 m) dan buenesbones embistes áde l'altomont de tot [[ball de Benás|Benás]].
[[Image:Valle de Estós01.JPG|thumb|right|250px|Puyada en ''Gorgues Galantes'', per alto delade la Comangarsía.]]
De les [[Glera|lleresglleres]] d'esta aigüeta t'alto se comensecomensa la cuesta delade la ''Comangarsía'', á' l'alto delade la dita se troben els pinars de [[Pín Negro|pino nero]] que marquen la linia de l'estrato subalpino. El paso d'el barranco d'el Pino ye ara enta debant la linia que s'ha de seguir, e forseforsa de trabesar l'[[río Estós|Estós]] á la ''Cabana d'El Tormo'' ppe'elsls dos puestos que marquen ''sendas'' palanques. D'astí enta'l cubilar dominedomina el paisache el chunto de praus que s'abe de tinre per l'altura (e sobre tot, l'uso baquerisero) que tene la ''Plleta d'el Tormo'', en dixós d'el [[garrot (orografía)|garrot]] de ''La Gargallosa'' e el ''Molsero'', que parix que aguanten el [[Pico Perdiguero|Perdiguero]] fén la forsa contra la ball.
 
Les ''Marradetes d'el Cantal'' son el saguero repit que alabets quede per fer-se, resteresta crusar l'''aigüeta d'el Forau'' per l'esquerra d'el camín e més luego ya ficar-se enta'l "refugio".
 
El chestionar-se d'el Cubilar d'Estós (tammétamé dito d' ''el Cantal'', per les lleresglleres que dominen l'entorno) ye fayena delade la [[Federazión Aragonesa de Montañismo|FAM]] e se troba ubierto tot l'an, pero ta empllegar-lo cal de reserbar d'antes no se pense d'arribar. Els serbisis son d'''alojamiento'' de nit e de minchar.
 
==Enlasaments esternos==
24 044

ediciones