Diferencia entre revisiones de «Articlo definiu»

1203 bytes añadidos ,  hace 13 años
sin resumen de edición
(si se dice ''se'n puet trobar'' se ha de poder responder a la pregunta ''de que'', y aquí ''el tema'' o ''el articulo lo'' hacía de sujeto)
 
O sistema ''el'', ''es'', ''la'', ''las'' considerato menos chenuino no s'emplega en aragonés standard, e representa un problema porque ye o sistema d'articlo que s'emplega en as barians més bitals d'aragonés e las que tienen més posibilidaz de sobrebibir.
 
== L'Articlo definito en catalán ==
En catalán antigo i eba dos zonas, una més que més oriental on l'articlo deribaba de ''IPSA'', ''IPSE'' (como en sardo) e una més que més ozidental on l'articlo deribaba de ''ILLUM'', ''ILLA'' como en a mayor parte d'as luengas niolatinas.
 
=== Articlo lo, los, la, les ===
Fa contrazión dimpués d'as preposizions ''a'', ''de'', ''per'': ''al'', ''als'', ''del'', ''dels'', ''pel'' e ''pels''.
Yera o primer sistema deribato de ''ILLUM'', ''ILLA'' e s'emplegaba muito en catalán escrito meyebal. Encara s'emplega en catalán ozidental, pero no ye cheneral ni en catalán nordozidental ni en catalán balenzián. Se da en redoladas entre Lerida e Castellón y en la mayor parte d'os lugars catalanofablans d'Aragón.
 
=== Articlo el, los, la, les ===
Tamién fa contrazión dimpués d'as preposizions ''a'', ''als'', ''del'', ''dels''. Ye un sistema que se considera deribato de l'anterior e se cheneralizó dende as metropolis de [[Barzelona]] e [[Balenzia]].
 
=== Articlo es, sos, sa, ses ===
Enantes yera més común en catalán oriental, güei s'emplega només que en Balear, Alguerés, a costa de Chirona ([[charrar salato]]) e dos enclaus de Balenzia.
 
== Referenzias ==
70 250

ediciones