Diferencia entre revisiones de «Vilanova»

|altaria = 982

|distancia = 136

|pos_etiqueta_loc = left

|latitut = 42.546

|diocesi = Balbastro-Monzón

|arciprestato = [[Arciprestato de Ribagorza|Ribagorza]]

|}}

 

Vilanova se troba a vinticinc kilometros debaixo de la complleguera alta de la vall y d'el macizo de la [[Maladeta]]-[[Aneto]], a on que yera planeyau que se fes un tunel pasadero enta [[Francia|Franza]] que mai no se va fer. 42 kilometros mas luent, ta l'este de la muga dan [[Catalunya]], y 135 Km enta l'uest de la [[Uesca|capital de la provincia]].

 

 

== Datos numericos ==

=== Demografía ===

=== Climatolochía ===

* Temperatura michana anyal: 9,6 graus centigraus.

 

== Economía ==

La economía d'el llugar antigament yera alazetada a'l bestiar [[vaca|bovín]] que bien se feba en las fincas de la vall. Dan l'arribada d'el [[sieglo XX|siglo vinte]] y, sobretot, la construcción de las pistas d'esquí t'alto, ta [[Sarllé|Sarller]], que van vinre a chuntar-se que ya no marchaba bien el tinre bestiar en la ball, van fer que alavegada se fes prou més facil de vivir d'el turismo que no de la terra, y se ba reconvertir la economía d'el llugar. Encara huei se i poden veder els efectos d'ixe cambio, y coma la vall entera se va cambiar de vestuache y calceros, coma qui diu, y se va ficar de plen en el negoci toristico que de Vilanova enta [[Benás]] fa correr els dineros y ha achudau a veder huei una vall de Benás prou viva.

 

== Festas y festividats d'el llugar ==

* [[29 d'abril]], '''Festa mayor''' fend honors ta [[Sant Pietro|Sant Pero Martir]], que ta'l cabo de la semana de [[Sant Chorche]]. Tradicionalment, se i fa una romería de la plaza d'el llugar ta la ermita que bi ha per alto, bells 40 minutos dillá en la serra, d'antis més, se puyaban els chovens n'els [[betulaceae|albars]] mirand de doplar-los per els pesos penchats de la punta d'alto d'els arbres.

 

== As dos ilesias de Vilanova ==

Os vilanovans tenen una ilesia a cada barrio d'el llugar. Son d'estilo [[romanico aragonés]]. La primera y mes antiga ye ''Santa María'', en el barrio homonimo, ta la qual en [[chinero|chiner]] d'el [[2006]] ya se va dir que heba intencions de mirar de restaurar-la. L'altra ilesia ye ''Sant Pero'', patrón d'el llugar, y se ba fer enamplada n'el [[sieglo XVI|siglo XVI]] per la qual cosa els rasgos més romanicos han quedau amagats per l'estilo posterior.

 

== Parla ==

En el llugar de Vilanova s'heba parlau tradicionalment una variedat [[aragonés oriental|aragonesa oriental]] de transición d'el [[benasqués]] ta l'[[aragonés ribagorzano|alto ribagorzano]], anque coma tot hu referent a las parlas de [[vall de Benás|Benás]], dengún no se posa d'alcuerdo de coma se be de dir. Els propios vilanovans cllaman [[patués]] a la suya [[parla (lingüistica)|parla]], coma las parlas de més d'alto de la vall, pero el suyo ''malnombre'' (''bocatovas'') fa veder la opinión que moltos d'els suyos vecins ''nevats'' (d'a complleguera més alta de [[Benás]]) en han quiesto tinre, d'el que se i parla en el llugar.

 

Més scientificament, pareixe que la versión de que més se ragona ye que, en verdat, ye patués més que no altra forma ribagorsana, anque dan particularidats que el relacionan dan el ribagorzano. La forma patuesa, pos, d'el llugar de vilanova sería de plen dintro de la zona benasquesa meridional (pllurals femeninos rematats en "''-as''" en cuenta d'"''-es''" coma se diría a la vall).

 

== Administración ==