Diferencia entre revisiones de «Prunus dulcis»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
AraBot (descutir | contrebucions)
m clean up, replaced: sobent → sobén using AWB
Linia 18:
L''''almendrera''' (''Prunus dulcis'' <small>([[Phillip Miller|Mill.]] et [[David Allardyce Webb|D.A.Webb]])</small>) ye un [[árbol]] [[caducifolio]] que puet fer enta 10 [[metro]]s d'[[altaria]], con o [[tronco]] liso, verde u marronoso quan ye choven, que se torna griso u mes fusco y sulcato quan se fa viello. As [[fuella]]s son simples, con es cantos u ripas dentatos, con flors individuals u fendo grupetz de 2 a 4, con estructura pentamera, de color blanca u rosadeta seguntes qué variedat, y 3–5&nbsp;cm de [[diametro]]. A [[fruita]] que fa no ye si que l''''almendra''', clasicament una [[drupa]] de 3–5&nbsp;cm de lonchitut, con l'[[exocarpo]] y o [[mesocarpo]] bastos y fibrosos, y l'[[endocarpo]] bien duro. A forma regular de l'almendra a l'árbol ye oblonga u elipsoidal, de color verda y tomentosa, que se torna mes fusca en ixucar-se (per l'[[agüerro]], 9 meses dimpués de fer as flors).
 
L'almendrera ye un árbol cautivato tipicament en climas calidos, como en a [[mediterrania|cuenca mediterrania]], per a conoixida tendencia a floreixer bien temprano que tien, a qual cosa a sobentsobén li causa la [[chelata]] (y conseqüent perduga) d'as flors. En l'[[Alto Aragón]] se'n diz que només que uno de cada quatro anyos fan bueno istes frutals. Manimenos, per a grandiza cantidat d'almendras que produz os anyos que fa bueno, diz que compensa per totz os que no ne fa garra, pos efectivament as anyadas de buena cullita en naixen a ran d'os 10 u 15 [[kg]] d'istas [[simient]]s per árbol adulto, simients que cal remarcar-ne o poder calorico que tienen, y d'ixa razón que, d'antigos, fuesen tan importants en a dieta.
[[Imachen:Almonds.jpg|thumb|left|150px|'''Almendras''', con pela y pelatas.]]
 
As [[radiz|venas]] d'istes árbols se fan fundas y n'ixan [[augua]] d'es terrenos més xucos sines de guaire problema, razón per a qual se gosaba a plantar-los en terrenos de secán y [[marguin]]s a on que altras especies heban de tener complicacions ta subsistir. A plantada de l'almendrera ye complicada, pos encara que naixen a escape d'as almendras sembratas, as variedatz bien productivas son tamién, de regular, as més sensibles y deficultosas de fer escapar en terrenos duros. Ta solventar-lo, se gosan a plantar en a tierra os [[piet (botanica)|pietz]] d'una variedat mes borde, ta que s'envenen en a tierra, y quan son medratas, se-les mete corte, y se-bi empeltran as partis aerias d'a variedat quiesta. L'empeltre de l'almendrera ye de tot emplegato con altras especies de frutiers, especialment con [[especie]]s d'o mesmo [[chenero (biolochía)|chenero]] ''[[Prunus]]'', pos asinas se fa proveito d'a capacidat d'os pietz d'esta ta fer vivir as partis superior d'altros arbols en suelos difícils.
Linia 26:
* {{wikispecies_line|Prunus dulcis}}
* {{Commonsart|Prunus dulcis|l'almendrera}}
 
* {{es}} [http://www.botanical-online.com/medicinalsametllercastella.htm L'almendrera]
* {{es}} [http://www.mailxmail.com/curso/vida/cuidadosarboles/capitulo21.htm Cudiar os árbols d'alcuerdo con a especie; l'almendrera]