Diferencia entre revisiones de «Mida»

Contenido eliminado Contenido añadido
Reendrezando ta Unidat de mesura
 
Se eliminó la redirección hacia Unidat de mesura
Etiqueta: Redirección eliminada
Linia 1:
[[Imachen:Megalodon scale.svg|thumb|right|200px|Contimparacion de midas entre un [[Homo sapiens|ser humano]] y diferents especies de [[tiburón|tiburons]] actuals y prehistoricas. En a zona superior se i vei una referencia de [[mesura]] en metros.]]
#REDIRECT [[Unidat de mesura]]
A '''mida''' ye la magnitut u dimensión d'un obchecto u elemento. Puet referir-se a la [[largaria]], [[amplaria]], [[altaria]], [[diametro]], [[perimetro]], [[aria]] u [[volumen]]. As midas ''se mesuran'' u se miden en [[Unidat de mesura|unidatz de mesura]].
 
A diferencia entre «mida» y «mesura» en aragonés ye más ambigua que en atras luengas romances con estándar más asentau, como lo [[Idioma catalán|catalán]], en o qual o estándar marca un sentiu de ''tamanyo'' pa la parola «mida» mientres que reserva «[[mesura]]» pa l'acción de mesurar y pa las unidatz en que se fa esto. Con este significau pareix que trobamos a parola mida en textos historicos de la [[val d'Ebro]] y en o vocabulario aragonés de [[Juan Moneva]], que en os [[anyos 1920]] la documentaba asinas en [[Zaragoza]], [[Val de Xalón|Ribera de Xalón]], en [[Blesa]] y en [[Cabanyas d'Ebro]].<ref name="MONEVAYPUYOL">{{es}} [[Juan Moneva y Puyol|MONEVA y PUYOL, Juan]], ''Vocabulario de Aragón''; Institución «Fernando el Católico» + Prensas Universitarias de Zaragoza + Xordica Editorial. Zaragoza, 2004. ISBN 84-88920-97-0</ref>
 
Manimenos, a parola s'emplega en [[Sobrarbe]] y [[Ribagorza]] tamién con o sentiu mesmament d'unidat de mesura, en especial as tradicionals: as [[Unidatz de mesura aragonesas|«midas» aragonesas]] como o [[quartal]], o [[nietro]], a [[vara aragonesa|vara]], a libra, l'arroba, etc.<ref name="TOMÁS">{{es}} [[Chabier Tomás Arias|TOMÁS ARIAS, Chabier]], ''El aragonés del Biello Sobrarbe''. Instituto de Estudios Altoaragoneses. Uesca, 1999. ISBN 84-8127-095-4</ref>
 
== Exprisions ==
 
*'''Dar la mida''':<ref name="MASCARAYHCampo">{{es}} [[Bienvenido Mascaray Sin|MASCARAY SIN, Bienvenido]], ''Vocabulario del habla de Campo (Ribagorza, Huesca)''; Prensas Universitarias de Zaragoza + Xordica Editorial. Zaragoza, 2013. ISBN 978-84-96457-87-4</ref> Tener a mida chusta u suficient pa un menester. En sentiu literal: «''Ixe barbo no da la mida, ya lo puez tornar a'l río''». En sentiu figurau: «''Y dices que se quiere presentar a alcalde? Ixe no da la mida!''».
*'''Tomar midas''': Mesurar. «''Pos si este ye el forato pa l'almario, ya tomaré midas.''», «''Ya l'has tomau a mida a'l caixón?''» , etc. Tamién se diz '''tomar mesuras'''.
*'''Fer a mida''': Fer una cosa con a mida chusta, p. ex. como lo fa un [[sastre]]. «''La camisa y la chaqueta le'n von fer fer a mida.''»
*'''Buena mida''': Cantidat abundante y sin mesurar: «''Boh, [[panizo]], estianyo en tendremos buena mida.''»
*'''Pasar de mida''': Meter excesiva cantidat. «''T'has pasau de mida con l'azúcar.''»
*'''No trobar/tener ni mida ni estrimo'''<ref name="FernandosChistabin">{{es}} [[Fernando Blas Gabarda|BLAS GABARDA, Fernando]] y [[Fernando Romanos Hernando|ROMANOS HERNANDO, Fernando]], ''Diccionario Aragonés: Chistabín-Castellano''; Institución «Fernando el Católico» + Gara d'Edizions. Zaragoza, 2008. ISBN 978-84-8094-061-0</ref>: No pensar as parolas que se diz u dicir cosas sin sentiu.<ref name="FernandosChistabin"/>
 
== Se veiga tamién ==
 
#REDIRECT *[[Unidat de mesura]].
*[[Mesura]].
 
== Referencias ==
 
{{Listaref}}
 
[[Categoría:Metrolochía]]
[[Categoría:Glosarios y tablas]]