Diferencia entre revisiones de «Valle d'Anyisclo»

63 bytes añadidos ,  hace 2 años
techau (asturiano occidental pachuezu) > tellau, pachina 94 de lo libro sobre l'aragonés de Nerín y Sercué
(techau (asturiano occidental pachuezu) > tellau, pachina 94 de lo libro sobre l'aragonés de Nerín y Sercué)
Per o norde, a ''Cul d'Anyisclo'' be tián es pasos zarratos per o mallo d'as [[Tres Serols]] e ra [[Sierra d'as Zucas]], per medio ros quals be hay un paso, que en dicen a ''Collata d'Anyisclo'', que comunica con a [[Val de Pineta|valle de Pineta]], d'alto d'os 2500 m d'alduera. Per l'oeste, a [[Sierra Custodia|Siarra Custodia]] e ro [[Pueyo Mondicieto|Mondiciato]] a separan d'as baixadrechas de ra ''[[Faixa de Pelai]]'' en a [[valle d'Ordesa]]. Per l'este de tot, mientres, a traviés de ro dito ''Cuallo Biceto'' se plega t'a cabelera d'a [[Val d'a Yaga|valle d'a Yaga]] que dellá e a debant mete ixes que en dicen os [[Foratars d'Escuaín]]. Ansinas, a cabelera de ra valle d'Anyisclo bi tien beluns d'es puestos més adestacatos d'o Pargue Nacional en os arredols suyos.
 
Uno d'os [[endreito|endraitos]] més destacatos d'ixe segmento d'a valle ye ra dita ''[[Font Blanca|Font Blanga]]'', una viú d'[[augua]] que amaneixe de ra versande d'o ''Mallo Escuro'', man sud-sudueste d'a [[Punta d'as Solas]] (3002m), formando en a par d'o suyo forato una [[salto d'augua|cadraita]] que baixa a pur de fer-se escruma per a versande dica baixar-se-be bels 30m. Cerqueta d'este puasto be hay un [[cubillar]] (o ''Cubillar de ra Font Blanga'') que ofrece techau[[tellau]] á's escursionistas. As [[estiva]]s de ''Setulo'' e ''O Fulco'' marcan o paisache de ra plana d'alduera d'a man ezquierda de ra valle, que s'alza progresivamende como a versande de [[coma]]s d'as puntas de [[Sierra Custodia|Siarra Custodia]], només interrupta en a man sud per a feriosa lenera, que be fa como una [[estral]]ata graniza en a [[penya]], que ye ro ''barrango d'a Pardina'', que marca ras faixas (''faixa espluca'' e ''faixa pardina'') que se'n han de baixar d'astí dica bells 300 m menos en alduera, alto u baixo, que son os que se cuantan en a guacera 'ro canyón. Per a man draita, que no yá guaire igual, sian de garra planas que agraden á's uellos (e á's [[garra]]s d'els qui be sigan puyatos enta astí), alavez os tozals de [[Tozal d'o Basón|Basón]] e [[Tozal de Sant Vicenda|Sant Vicenda]] enfilan os puardos sarrallatos d'as [[Sestrals]] e ro [[Castiello Mayor|Castiato Mayor]] enta ra [[valle de Puértolas|valle de Puárdolas]] en a man sur, e ra fatigosa repuyatuera d'''As Carriatas'' que s'alza t'alto enta ras aldueras d'as [[Tres Marías]] per ''Montanya Sensa'' ([[Sierra d'as Zucas]]). Ueito son as oras que cal pensar a fer-se-be en caminando-la, lo menos o caminant qui quiara desfrutar d'ixas enviestas.
 
==O Canyón==
==Flora y vechetación==
 
A valle d'Anyisclo contián una diversa mezclata d'elementos biocheograficos, per a suya posición cheografica. Per o sud be penetran as influencias [[Mar Mediterrania|mediterranias]] que be son plegatas a traviés de ra [[val d'a Cinca|valle d'a Cinca]], establindo-se-be [[carrascacarrascal|carrasqueras]] e [[pínPinetas de pin borde en carasols de zonas submediterranias|pinetas]], mientres que de ro norde en son caracteristicas as formacións [[Europa|centroeuropías]] como ras [[fayera]]s, [[abieto|abietars]] e [[selva]]s mixtas ta ro fondón d'o canyón.
 
Yá asinas uno d'os més beroyos eixemplos de puastos on se bi puade trobar [[atactofitia]], que ixo yá, un puasto on se bi troban especies d'ambiandes muit diferents.
66 130

ediciones