Diferencia entre revisiones de «Betula»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
mSin resumen de edición
Linia 12:
{{Taxobox_end}}
 
Os '''abetullos'''<ref name="Archivo">CARRASCO CANTOS, Pilar; ''Área actual del mantenimiento de las consonantes oclusivas''. Archivo de Filología Aragonesa, Nº XLI.</ref> (d'o [[Idioma latín|latín]] <''ABETŪLLA'') u '''abetoches/as'''<ref name="Vidaller">{{an}} VIDALLER TRICAS, Rafael; ''O Libro d'as Matas y os Animals; Dizionario aragonés d'espezies animals y bechetals''; Ed. Bal de Onsera. Zaragoza, 2004. ISBN 978-84-89862-35-7</ref> (posiblement, con a mesma etimolochía) son un [[chenero (biolochía)|chenero]] d'[[árbol]]s de fuella caduca en a [[Familia (biolochía)|familia]] ''[[Betulaceae]]'', conoixitos [[ClasificaciónNombre scientificascientifico|scientificament]] como '''''Betula'''''. O nombre latín «''betūlla''» u «''abetūlla''» pareix que demana d'una radiz [[luengas celtas|celtica]] «''betu''», que ya gosaba significar abetullo en tiempos prerromans.
 
Os abetullos fan [[fuella]]s simples, con una forma caracteristicament romboidal, d'entre 3 e 6&nbsp;cm de lonchitut per alto u baixo 2/3 d'amplo, con variacions per a especie. A [[crosta (plantas lenyosas)|crosta]] ye caracteristicament clara, grisa blanquinyosa. As flors, como en totas as ''[[Betulaceae]]'', hi brostan fendo [[amento]]s masculins o femenins diferents, anque se troban totz en o mesmo árbol. Estes árbols gosan creixer dica fer d'entre 10 e 30 metros d'altaria.
Linia 18:
As [[especie (biolochía)|especies]] de ''Betula'' se troban per tot l'[[hemisferio norte]], en [[Europa]] son omnipresents en os climas menimament humidos (fendo [[albarosa]]s só que en as zonas de montanya en l'aria [[Mar Mediterrania|mediterrania]]) anque en [[Rusia]] y [[Escandinavia]] gosan formar grans extensions selvosas. En [[Nordamerica]] y [[Asia]] tamién son muit freqüents, pero en o norte d'[[Africa]], per estar tan xuco lo clima suyo, tansament se i troban qualcuns. En os [[Pireneu]]s espanyols, as [[albarosa]]s més grans se troban en a [[Ribagorza]] y lo [[Pallars]].
 
O [[Nombre popular d'un ser vivo|nombre vernaclo]] «abetoch» pareix que ye exclusivo d'a [[Chacetania]], decumentable seguntes [[Rafel Vidaller Tricas|R. Vidaller]] en as localidatz d'[[Echo]], [[Chasa]] y [[Aragüés de lo Puerto]].<ref name="Vidaller"/> En a vecina [[val d'Ansó]] se i conoix tamién a forma femenina «''abetocha''»,<ref name="Vidaller"/> que coexiste con ''betocha'' y ''bitocha''<ref name=BARCOS>{{es}} [[Miguel Ánchel Barcos]], ''El Aragonés Ansotano: estudio lingüístico de Ansó y Fago''; [[Gara d'Edizions]]. Zaragoza, 2007, p 163.<small>ISBN 978-84-8094-058-0</small></ref>. A forma «''[[albar]]''» que ye como se siente decir en a més gran parte de puestos per l'[[Alto Aragón]] oriental<ref name="Vidaller"/> no fa referencia exclusiva a las especies ''Betula'', sino que s'aplica a totz os árbols (encluitos [[barrazera]]s, [[albernices]], [[tremoleta]]s, [[poplo]]s, ecetra) que manifiestan qualques caracteristicas fisicas en común, como de tener a [[crosta (plantas lenyosas)|crosta]] blanca (en latín, «''alba''») u de creixer en puestos humidos.
 
== Vinclos externos ==