Diferencia entre revisiones de «Emprenyatuera»

Contenido eliminado Contenido añadido
En Ansó ''emprenyadura''
Sin resumen de edición
Linia 1:
[[Imachen:Masa madre.jpg|250px|right|thumb|'''Emprenyatuera''' con [[farina]] y [[augua]] dimpués de 2 días de fermentación.]]
A '''emprenyatuera'''<ref name="ANDOLZ">{{an}}{{es}} [[Rafael Andolz Canela|ANDOLZ CANELA, Rafael]], ''[[Diccionario Aragonés, Aragonés-Castellano Castellano-Aragonés]]'' (5<sup>ena</sup> ed.); [[Mira Editores]]. Zaragoza [[2004]]. <small>ISBN 84-8465-160-6</small></ref>, '''emprenyatuara'''<ref name=VIELLOSOB>{{es}} [[Chabier Tomás Arias]]: ''[[El aragonés del Biello Sobrarbe]]''. [[Instituto de Estudios Altoaragoneses]] ([[1999]]), p 226.</ref>, '''amprenyatuara'''<ref name="QUINTANANerin">{{es}} [[Artur Quintana i Font|QUINTANA i FONT, Artur]]: ''[[El Aragonés nuclear de Nerín y Sercué (Valle de Vio)]]''; [[Gara d'Edizions]]. Zaragoza, [[2007]]. ISBN 978-84-8094-060-3, p 44.</ref>, '''amprenyadora'''<ref name="QUINTANANerin"/>, '''amprenyatura'''<ref name="QUINTANANerin"/> u '''emprenyadura'''<ref>{{es}} [[Pilar Mendiara Ornat]], [[Alicia Pérez Barcos]], [[Josefina Mendiara Gastón]], [[Montse Castán Arnal]]: ''Diccionario del dialecto ansotano''. Villa de Ansó, 2003. p 39.</ref> (d'o latín ''IMPREGNATORIA''), ye un cautivo [[simbiosi|simbiotico]] de [[levaduras]] presents de manera natural en alimentos como os [[cerial]]s, y os [[fongos]] presents en l'ambient, especialment levaduras como a ''[[Saccharomyces cerevisiae]]'', responsable tamién d'a [[fermentación]] d'o [[vin]] y a [[biera]] u [[cerveza]].
 
Tradicionalment ha serviu pa fer fermentar o pan, antes que existís a [[levadura comercial]]. A sobén se fa a partir de [[cerial]]s como o [[trigo]] u o [[centeno]]. Basicament ye un troz de [[masa (alimento)|masa]] que separan d'o pan chusto antes d'a [[cotura]]. As cepas d'emprenyatuera son relativament resistents a las baixas temperaturas (més que as d'a levadura comercial), por ixo se pueden almagacenar vivas alimentando-las con farina y augua, u bien en estau pasivo, en vida latent a baixas temperaturas, por eixemplo en o frigorifico (sin baixar de zero).