Diferencia entre revisiones de «Propuesta ortografica de l'Academia de l'Aragonés»
Contenido eliminado Contenido añadido
completo representación de fonemas consonanticos |
completo representación de fonemas consonanticos |
||
Linia 371:
''sant, cient, tant, muit, molt, feit;''
''malament, evidentment;'' ''hábitats, pívots''
|tiene, como rematanza, realizacions en /t/, /ɾ/, /d/, /∅/: ''mocet,'' /moθét/, /moθéɾ/, /moθéd/, /moθé/;
dialectalment, a terminación ''-t'' como morfema de segunda presona de plural d'imperativo, que puede realizar-se [t]~[ɾ]~[∅]: ''puyat-os-ne, fet, venit''
Linia 383:
|
|como rematanza: morfema de 2ª persona de plural;
plural de buena cosa de parolas rematadas en vocal tonica seguida de ''-t;''
|''podetz, íbatz, cantásetz, puyetz, vetz; chiquetz, abetz, litz, almutz, amistatz, pobrotz, totz, virtutz; chaletz, briquetz, carnetz''▼
plural de parolas (arcaísmos u dialectalismos) rematadas en vocal tonica seguida de ''-rt''
▲|''podetz, íbatz, cantásetz, puyetz, vetz; chiquetz, abetz, litz, almutz, amistatz, pobrotz, totz, virtutz; chaletz, briquetz, carnetz; cortz, partz, hibertz, confortz, chizartz''
|dialectalment, representa tamién /ts/~/ds/~/ɾs/~/∅s/: ''chiquetz,'' /tʃikéθ/~/tʃikéts/~/tʃikéds/~/tʃikéɾs/~/tʃikés/
|(?) se pronuncia /θ/ en interior de parola: ''dotze, tretze, setze'', y derivaus: ''dotzena, setzén...'';
Línea 392 ⟶ 394:
en benasqués, os plurals d'os participios y bellos adchetivos y substantivos se fan en ''-ts'' (correspondient a ''-tos''): ''forats, querits, trobats, perdets, vestits;''
en extrancherismos no adaptaus, se forma lo plural con ''-s'': ''bits, chats, tests'';
(?) se pronuncia /s/ en: ''nueitz,'' [nwejs]; ''leitz'', [lejs]
|-
|v
|