Diferencia entre revisiones de «Anthophila»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Linia 47:
As faineras, igual como as reinas s'alimentan de [[cheleya reyal]] mientres os primers tres días d'o estau de larbal. Dimpuesas, as faineras cambian ixa dieta por una de polen y [[néctar]] u miel deluida, mientres que as larvas esleyidas ta estar reinas continan minchando cheleya reyal. Isto fa que a corca se torne en pupa más rapedament amás d'aumentar a suya grandaria y desembolicar-la sexualment. Os criadors de reinas consideran que una buena nutrición mientres o estau larval ye de crucial importancia t'a calidat d'as reinas criadas, estando atros factors importans a chenetica o numero d'apareamientos. Mientres os estaus larval y pupal, quantos parasitos pueden enrestir a la pupa u a corca, y destruir-la u mutar-la.
 
As reinas no son criadas en as tipicas [[cela]]s horizontals d'[[encobamiento]] d'a bresca, que as suyas celas son de muita mayor grandaria, y en posición vertical. Quan a reina remata a suya etapa d' alimentación larval y se convierte en pupa, se mueve a una posición cabeza abaixo, dende a qual se mincha a cilla ta salir. Mientres a etapa de pupa, as abellas faineras zaboyan u sellan a cela. Chusto dimpués d'emercher d'as suyas celas, as abellas reina producen un soniu que se creye que ye un retoreuto a luitar endrezau t'as atras reinas.
 
As abellas faineras son fembras [[vacivo|vacivas]]. Rechuman a cera emplegada ta construir l'arna y son tamién as encargadas d'escoscar y mantener l'arna, criar a os chóvens, fer guardia y recullir o néctar y o polen.