Diferencia entre revisiones de «Fonetica d'o catalán»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Linia 1:
A '''fonetica d'o catalán''' presenta caracters propios que individualizan bien esta luenga en relación a las vecinas. A fonetica catalana s'esferenciase diferencia d'a [[fonetica aragonesa]] en l'ausencia de diftongación d'as vocals curtas latinas ''OŎ'' y ''EĔ''.
 
== Fonetica vocalica ==
No diftongación d'as EĔ y OŎ curtas tonicas: ''bé'', ''cent'', ''cel'', ''front'', ''os''. A OŎ curta se conserva como O ubierta, manimenos a Eɛ ubierta no deriva d'a EĔ curta tonica [[latín|latina]].
 
* Casos que en deriva:
** Debant de l: ''mel'', ''fel'', ''cel'', ''gel'', ''espelma''.
** Debant de u que deriva de –d, CE, CI y TI latinas: ''peu'', ''deu'', ''preu'', ''correu'', ''fideu''.
** Debant de rr y r seguitas de consonant no labial: ''ferro'', ''terra'', ''papaterra'', ''cobert'', ''obert'', ''hivern'', ''merda'', ''govern'', ''cuadern'', ''etern'', ''infern'', y formas rizotonicas de ''perdre'', ''encertar'', ''despertar'', ''governar''.
** Debant de grupo romanico -N'R-: ''divendres'', ''tendre''.
** Debant de u procedent de V latina: ''lleu'', y formas rizotonicas de ''llevar''.
 
* Casos que no en deriva y deriva de EĒ larga y IĬ corta.
** Debant de l: ''pel'', ''estrel'', ''candela''.
** Debant de r+consonant: ''verd'', ''julivert'', ''gerra''.
** Debant de grupo románico n’r: ''cendra''.
** Palabras ''hereu'', ''dèbil'', ''pesta''.
 
Reducción d'a EĔ y OŎ curtas tonicas debant de yod:
* ''LECTU'' > ''llit'' ("[[leito]]").
* ''MEDIU'' > ''meyo'' > ''mig'' ([[adchectivos calificativos en l'aragonés|adchetivo]] "meyo").
* ''FOLIA'' > ''fulla'' ("[[fuella]]").
* ''HODIE'' > ''HOYE'' > ''hui'', ''avui'' ([[adverbios temporals en l'aragonés|adverbio temporal]] "huei").
 
Caita d'as vocals finals atonas, fueras de –A:
* ''FOCUM'' > ''foc'' ("[[fuego]]").
* ''foc, fam, sac, teula, cadira''
* ''FAMINE'' > ''fam'' ("[[fambre]]").
* ''SACCUM'' > ''sac'' ("[[saco]]").
* ''TEGULA'' > ''teula'' ("[[tella (ceramica)|tella]]").
* ''CATHEDRA'' > ''cadira'' ("[[cadiera]]" u tamién "[[cadira]]" en aragonés)
== Fonetica consonantica ==
Caita d'as consonants intervocalicas –C- debant de E ey I, y -TY- debant l'accento:
* ''VICINUS'' > ''veí'' ("vicín" u "vecín" en aragonés).
* ''veí, cuina, saó, raó''
* ''COQUINA'' > ''COCINA'' > ''cuina'' ("[[cocina]]").
* ''SATIONE'' > ''saó'' ("[[sazón]]").
* ''RATIONE'' > ''raó'' ("[[razón]]").
* ''PRETIU-M'' > ''preu'' ("[[pre]]").
 
Palatalización d'a L- inicial latina:
* ''LUPU'' > ''llop'' ("[[lobo]]" u "[[lupo]]" en aragonés).
* ''llop, llum, llaç''
* ''LUMINE'' > ''llum'' ("[[lumbre]]" u "[[luz]]" en aragonés).
* ''LACIU'' > ''llaç'' ("lazo" u "ligallo" en aragonés).
 
Asimilación d'os grupos –MB- y –ND- en –m- y –n-:
* ''PLUMBU'' > ''plom'' ("[[plomo]]").
* ''Plom, Fona, Manar''
* ''FUNDA'' > ''fona'' ("[[funda]]").
* ''MANDARE'' > ''manar'' ("mandar").
 
Desaparición d'a -n final romanica:
* ''CAMINU'' > ''camí'' ("[[camín]]").
* ''camí, mà, graó''
* ''MANU'' > ''mà'' ("[[man]]").
 
Solución –u d'as consonants o grupos finals –TY-, -C debant de E ey I, y -D:
* ''PRETIU-M'' > ''preu'' ("[[pre]]").
* ''Preu, veu, hereu, peu''
* ''VOCE-M'' > ''veu''.
* ''IACE-T'' > ''jau'' ("chace").
* ''DIXI-T'' > ''diu''.
 
Solución -u d'a consonant -D quan queda en posición final por cayer as vocals finals, feito que tamién se troba tamién en [[aragonés oriental]]:
* ''HEREDE-M'' > ''[[hereu]]''.
* ''NIDU-M'' > ''niu'' ("[[niedo]]").
* ''PEDE-M'' > ''[[peu]]''.
* ''SEDE-M'' > ''[[seu]]''.
* ''GRADU-M'' > ''[[grau]]''.
* ''CREDE-T'' > ''creu'' ("creye").
* ''VIDE-T'' > ''veu'' ("veye").
 
{{gramatica catalana}}