Diferencia entre revisiones de «Ferraina»

Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición
m ortografía, replaced: zion → cion, asobén → a sobén (2) using AWB
Linia 3:
 
== Etimolochía y significato==
En l'[[Alto Aragón]] ''ferraina'' fa referencia sobre tot a lo [[segal]], menos asobéna sobén a lo [[trigo]].<ref>[[Francho Nagore]] et al. ''Endize de bocables de l'aragonés seguntes os repertorios lesicos de lugars y redoladas de l'Alto Aragón''. Instituto de Estudios Altoaragoneses Uesca 1999.</ref> Manimenos en os ferranyals altoaragoneses tamién se deixa creixer leguminosas como a [[esparceta]], a [[beza]] y l'[[alfalz]],<ref>[[Chesús Casaus Parrilla]] y [[Pascual Miguel Ballestín]]: ''Dizionario de terminos cheograficos''. 2008 Ainas. Gara d'Edizions.</ref> necesarios pa aportar més proteínas vechetals. En atros idiomas vecins como o [[idioma catalán|catalán]] u o [[idioma francés|francés]] consideran a qualques leguminosas tamién clarament como ferraina y, denominando-las ''farratge'' y ''fourrage'' respectivament. En o [[catalán occidental]] d'o [[parlas d'o Guadalop-Mezquín|Guadalop-Mezquín]] trobamos ''ferratja'' con o significato d'[[hordio]] dallato encara verde.<ref>[[Artur Quintana i Font]] ''El parlar de la Codonyera, resultats d'unes enquestes: resumen de la tesis presentada para aspirar al grado de Doctor en Filosofía y Letras''. Universidad de Barcelona, 1974 [http://books.google.com/books/about/El_parlar_de_la_Codonyera_resultats_d_un.html?id=fu08cgAACAAJ]</ref>
 
A parola aragonesa ''ferraina'' y os suyos cognatos en idiomas vecins son claros derivatos d'o latín ''farrāgo, -agĭnis'', con a terminación [[sufixo -aina|-aina]] propia de [[fitonimia en aragonés|fitonimo]]s, que significa 'simient pa o bestiar', y que deriva de ''far'', ''farris'' ("trigo"). Con tot y con ixo, no se considera que as simients faigan part d'a ferraina, que fan part d'o [[prenso]]. En [[aragonés benasqués|benasqués]] se diz ''farraya'' a l'egual que en o catalán [[catalán pallarés|pallarés]] d'as vals de [[Vall de Cardós|Cardós]], [[Vall Ferrera|Ferrera]] y [[Vall d'Àneu|Àneu]]<ref>[[Jose Antonio Saura Rami]], ''Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas'' </ref> encara que se diga parolas como ''[[borraina]]'' y ''[[plantaina]]'', y se relaciona con o toponimo ''Farrai'' de [[Gabás]]. En o "''[[Fuero romanz de Teruel]]''" se troba as variants ''ferragen'' u ''ferrage'' (ye dicir ''ferrachen'' u ''ferrache''):
{{cita|sacado alcaçer et encara '''ferragen''', qual d'éstos el quartero non deue prender ninguna cosa, segunt del fuero}}
 
Linia 14:
Por un regular o que s'entiende por ferraina en tot o mundo lo constituyen plantas [[hierba|herbacia]]s, sobre tot [[graminias]], y secundariament [[leguminosas]].
 
En [[Europa]] y en [[Estatos Unitos]] d'America, as ferrainas que dan a los animals [[remugador]]s son asobéna sobén cautivatas en forma de [[prato]]s permanents u temporals. O consumo de ferraina se fa alavez dreitament por pasturache (''a dient''), quan a estación de creiximiento d'a hierba. Tamién se puet distribuir a los animals estabulatos.
 
== Veyer tamién ==