Diferencia entre revisiones de «Vall d'Estós»

No hay cambio en el tamaño ,  hace 8 años
sin resumen de edición
{{benasqués}}
 
La '''vall d'Estós''' (en [[Idioma aragonés|aragonés estándar]] '''val d'Estós''') ye una de les valls secundaries que n'ixen laterals (dan sentiu norte-nortueste) de la [[vall de Benás]], recorrend-la el [[río Estós|riu Estós]], que ye afluyent de l'[[río Esera|Esera]] 3 km aigües t'alto de la vila de [[Benás]], dan tot en chunto a dintre d'el [[Parque Natural de PosetsPocetz-Maladeta]].
 
La vall d'Estós se recorre per una pista habilitada especialment ta'l turismo, que no se permite de deixar-la (perque s'está a'l Parque Natural), y que fa 6 km t'alto per la vall enta'l cubilar d'Estós, a 1895 m d'altura, en salvand una diferencia d'altura de setecientos metros.
La pista nova ara s'ha d'agafar en bllincand d'una cadena que i hei posada en el camín ta barrar-lo, pero que no ye mica dificil, y s'enfile luego t'alto per la vall que ya comenza a ser Estós, en la cuenca d'el riu suyo, y se salva pe'l canto l'[[entibo d'Estós]] enta la [[palanca (puent)|palanca]] de ''l'Aiguacari'' (a [[aragonés benasqués|Benás]] y [[aragonés chistabín|Chistau]] tamé, se diu palanca d'els pontetz de madera que crucen barrancos -aigüetes-) y se sigue puyand enta la ''cabana de Santa Ana'' (1540 m) quan hu que em fets son menos de 6 km de recorríu, y mos trobem a baixo la hombra d'el [[Pico Perdiguero]] que dan els suyos 3221 metros d'altura domine la vall, embironats de praus ben bidarisos.
[[Image:Valle de Estós01.JPG|thumb|left|250px|Puyada en ''Gorgues Galantes'', per alto de la Comangarsía.]]
La pista d'aquí t'alto comenza a fer-se mes dura, y les selvetes que han acompanyau el caminar pe'ls vaquerisars comensen ara a fer-se mes atapius de [[fau]]s y [[Abies|abets]] que fan de veder coma s'está fend ya montanya ben alta. Ye a'ls bosquets estes, d'el paso de la ribereta, agon se pode sentir, u talment mes dificil encara, veder brenca [[Aurón|pavo montesino]] (''Tetrao urogallus''), que ye una d'es [[aves|aus]] mes destacades d'el [[Parque Natural de PosetsPocetz-Maladeta|Parque Natural]].
 
Lluego d'esta apreciación, s'ha de recalcar que se troba ben cerqueta ya la ''font d'es Corones'' que ye un puesto agon la chent l'agrada d'aturar-se a contempllar els paisaches. El ''[[esbarro|desbarre]] de Batisielles'' mos permete de baixar enta l'[[aigüeta de Batisielles]], que ye el zaguero rechispollar de tot el desaigüe d'els [[ibón|ibons]] que tene per alto esta montanya ([[Ibón Gran de Batisielles]], [[Ibón Chico de Batisielles|Chico de Batisielles]], [[Ibón d'Escarpinosa|Escarpinosa]] y el [[Ibón de Perramó|Perramó]]). Els ibons de Batisielles son tamé una d'es excursions mes famoses d'Estós, pos se troben a la plleta d'es agulles de Perramó, una recostera de la [[Tuca d'a Ixeya|serra dela Ixeya]], encabiu d'entre les tuques d'es [[Tuca de les Serisueles|Serisueles]] (2455 m) e d'[[Tuca d'El Tormo|El Tormo]] (2610 m) dan bones envistes de mont de tot [[vall de Benás|Benás]].
66 131

ediciones