Abrir menú principal

Cambios

sin resumen de edición
|}
 
S'ha d'aclarir que en a propuesta d'aragonés normativo d'os anyos 70 s'emplegan a sobén las formas «''er'', ''ers'', ''era'', ''ers''» presas d'o [[aragonés belsetán|belsetán]] y que s'emplegan en belatro lugar d'ixa zona (parlas locals siempre) pero que por lo que se ye puesto saper nunca no han estato chenerals y responden a una tendencia [[fonetica aragonesa|fonetica]] local. En aragonés ye més cheneral que ixa cheminata -LL- d'o latín haiga dato sonitos cacuminals ''-ch-'', ''-ts-'' u ''-ll-'' ta dimpués rematasen tornando-sen '''-ll-'''. En ixo l'estándar aragonés que encomenzoron a fer en os anyos 70 siguió un camín cheneralizador de tot erronio en prenendo ixe rasgo tan cheograficament localizato como cosa cheneral ta tota la luenga. A [[scripsascripta aragonesa]] siempre fació servir ''el'' y ''ellos''.
 
As formas «''nusatros''» y «''vusatros''» tienen una variant més arcaica en qualques vals «''nusaltros''», «''vusaltros''», pero ye més freqüent a variant «''nusotros''», «''busotros''» que se gosa sentir mesmo en o [[parla baturra|castellán de sostrato aragonés]], anque cal preguntar-se si estas zagueras variants no se son formatas por bella forma d'influencia fonetica castellana en l'aragonés.
66 029

ediciones