Diferencia entre revisiones de «Vilanova»

'''Vilanova''' (en [[Idioma castellán|castellán]] ''Villanova de Ésera'', en [[Idioma catalán|catalán]] ''Vilanova d'Éssera'', ofisialmentoficialment ''Villanova/Billanoba'' <ref>[http://benasque.aragob.es:443/cgi-bin/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=BZHT&PIECE=BOLE&SEC=BUSQUEDA_AVANZADA&DOCN=70907 LAI 12/2002, de 28 de mayo, de creyación d'a Comarca d'a Ribagorza.]</ref>) ye un [[municipio|municipi]] de la [[provincia de Uesca|provincia de Uesca]], que se troba a la comarca de la [[Ribagorza]], a la boca de baixod'abaixo de la [[vall de Benás]], dintro de la conca de l'[[río Esera|Esera]] y dan ombra d'estar-se d'entre las [[sierra de Chía|serras de Chía]] y de la vall.

El llugar de Vilanova tien dos nuclios de casas deseparats l'un de l'altro, cadagún dan la suya ilesia, que son fetas d'els temps d'el [[romanico aragonés]]. El casc urbano d'el llugar se composa de bellas casas sinyorials coma ''Casa Ríu'' y ''Casa Bertràn'', y la més important de totas, ''Casa d'el Señor'' que vaava ser propiedat d'els [[Linache de Bardaixí|Bardaixí]].

Vilanova se troba a vinticinc kilometros debaixo de la complleguera alta de la vall y d'el macizo de la [[Maladeta]]-[[Aneto]], a on que yera planeyau que se fes un tunel pasadero enta [[Francia|FransiaFranza]] que mai no se va fer. 42 kilometros mas luen, ta l'este de la muga dan [[Catalunya]], y 135 Km enta l'uest de la [[Uesca|capitalacapital de la probinciaprovincia]].

El chentilisio cultochentilicio de vilanova ye "vilanovanvilanován/a", pero amés esisteels unallugars formavecins mésemplegan coloquial,ta queells diula que yeembotada "bocatobasbocatovas".

* Temperatura mixanamichana añalanyal: 9,6 graus sentigradscentigraus.

* PresipitasiónPrecipitación mixanamichana añalanyal: 1.140&nbsp;mm

La economía d'el llugar antigament yera alasetadaalazetada áa'l bestiar [[bacavaca|bobínbovín]] que bien se feba en las fincas de la ballvall. Dan l'arribada d'el [[sieglo XX|siglo bintevinte]] y, sobretot, la construcsiónconstrucción de las pistas d'esquí t'alto, ta [[Sarllé|Sarller]], que banvan binrevinre a chuntar-se que ya no marchaba bien el tinre bestiar en la ball, banvan fer que alabets, totuno,alavegada se fésfes prou més fàsilfacil de bibirvivir d'el turismo que no de la terra, y se ba recombertirreconvertir la economía d'el llugar. Encara güeihuei se- i poden biderveder els efectos d'ixe cambio, y coma la ballvall entèraentera se bava cambiar de bestuachevestuache y calseroscalceros, coma quinoqui diu, y se bava ficar de plen en el negosinegoci toristico que de BilanobaVilanova enta [[Benás]] fa correr els dineros y mos ha fetachudau aduyatsa taveder que bidemhuei una ballvall de Benás prou biba, per contas de la que podeba aber-nos pllegat, cosa parellana que de las altras balls, proviva.

== Festas y festibidatsfestividats d'el llugar ==

* [[29 d'abril]], '''Festa mayor''' fén elsfend honors ta [[Sant Pietro|Sant PeiroPero Martir]], que ye mica dta'ell finalcabo de la semana de [[Sant Chorche]]. TradisionalmentTradicionalment, se- i fa una romería de la plasaplaza d'el llugar ta la ermita que bi ha per alto, bells 40 minutsminutos dillá en la serra, agon que ragonen els padrins que, d'antis més, se puyaban els chobenschovens n'els [[betulaceae|albars]] en miránmirand de doplar'ls-los per els pesos colgatspenchats de la punta d'alto d'els arbesarbres.

== LasAs dugasdos islèsiasilesias de BilanobaVilanova ==

ElsOs ''bocatobas''vilanovans tenen una ilesia a cada barrio d'el llugar. Son d'estilo [[romanico aragonés]]. La primera y mésmes antiga ye ''Santa María'', en el barrio homonimo, ta la cualqual en [[chinero|chiner]] d'el [[2006]] ya se bava dir que heba intencions de mirar de restaurar-la. lL'Altraaltra ilesia ye ''Sant PeiroPero'', patrón d'el llugar, y se ba fer enamplada n'el [[sieglo XVI|siglo XVI]] per la cual cosa els rasgos més romanicos han quedau amagats per l'estilo posterior.

En el llugar de Vilanova s'heba parlau tradisionalmenttradicionalment una variedat [[aragonés oriental|aragonesa oriental]] de transición d'el [[benasqués]] ta l'[[aragonés ribagorzano|alto ribagorsanoribagorzano]], anque coma tot hu referent a las parlas de [[ballvall de Benás|Benás]], dengún no se posa d'alcuerdo de coma se be de dir. Els propios vilanovans cllaman [[patués]] a la suya [[parla (lingüistica)|parla]], coma las parlas de més d'alto de la ballvall, pero el suyo ''malnombre'' (''bocatobasbocatovas'') fa viderveder la opinión que moltos d'els suyos vecins ''nevats'' (d'a complleguera més alta de [[Benás]]) en han queriuquiesto tinre, d'huel que se i- parla n'en el llugar.

Més scientificament, pareixe que la versión de que més se ragona ye que, en verdat, ye patués més que no altra forma ribagorsana, anque dan particularidats que el relasionanrelacionan dan el ribagorsanoribagorzano. La forma patuesa, pos, d'el llugar de vilanova sería de plen dintro de la koinézona benasquesa meridional (pllurals femeninos rematats en "''-as''" peren contascuenta d'"''-es''" coma dirribase dediría a la ballvall).