Diferencia entre revisiones de «Chistén»

|ríos = [[río ZinquetaCinqueta|ZinquetaCinqueta]]

'''Chistén''' (''Gistaín'' en [[Idioma castellán|castellán]], '''''Gisten''''' en [[Grafía SLA]]) ye un [[municipio]] situau en a [[Comarcas d'Aragón|comarca]] d'o [[Sobrarbe]] y [[Provincias d'Espanya|provincia]] de [[Provincia de Uesca|Uesca]] en a [[val de Chistau]]. Es suyos abitantshabitants se dizendicen ''chistabins''.

La [[Población humana|población]] suya ye de 161 abitantshabitants, y la [[superficie]] d'el municipio 76,14 [[km²]], con una [[Densidat de población|densidat]] demografica de 2,11 ab/Km². D'es 76,14 [[km²]] d'el termin municipal, garra denguno ye per baixo d'a cota d'es 1.000 metros d'[[Altaria|altitut]], mésmes d'el 50% son per alto d'es 2.000 metros, y belas puntas (en el [[Pico d'a Pez]], la [[Punta Bachimala|Bachimala]] u la [[Punta Culfreda|Culfreda]]) pasan t'per alto d'es 3.000. Ixo fa que el municipio de Chistén siya un d'es més altos de tot el [[Perineu]] [[españa|espanyol]].

[[Imachen:046.Gisten Casa Domingo.JPG|thumb|left|180px|La puerta de ''Casa de Rins'' de '''Chistén''' (añoanyo [[1600]]), d'un momentet que le bava tocar el sol.]]

El lugar de Chistén se troba per alto de [[San Chuan de Plan|San Chuan]], a 1.378 metros d'altitut a la falda recuesta d'el [[Peña d'el Cuezo|Cuezo]], poquet mésmes d'un kilometro seguindo la carretera d'a balval de Chistau t'alto en pasarepasar SanSant Chuan, que fa buenas curbascurvas y tien tamién dos esbarres que son la pista que puya ta [[BiadósViadós]] y tamién ye d'un canto per on se baixa ta'l ''Puent Pecador'' que ye dintro d'el municipio de San[[Sant Chuan de Plan|Sant Chuan]]. Esta carretera, de SanSant Chuan ta Chistén, la son arreglando estes añosanyos ([[2007]]) ta fer que tienga dos carrils peren cuentas de la d'uno solo que en teneba. La villa mira ta la [[balval de Chistau]], anque la més gran parte d'el termino municipal ye abocau ta la balval de BiadósViadós.

El nuclio de Chistén, que ye lael unicosolo que fa parte d'el municipio, ye una villa chicota (u mesmo se'n podesepodría diredir un lugar gran) nen l'alto d'una faixa recuesta de la [[PeñaPenya d'el Cuezo]] (1926 m), y ixo el fa d'estar lael unicosolo lugar de Chistau que no toca el [[río ZinquetaCinqueta|ZinquetaCinqueta]], pos en ye belsbells zentenarscentenars de metros de leixos. De tot el patrimonio que este lugar tieneitien, s'abrí de fer menziónmención d'as casas nobles, belunas d'elas de tan antiguasantigas que se banvan fere d'es [[sieglo XVI|siglos XVI]] y [[sieglo XVII|XVII]]. D'ixes tiempos nos i trobéntrobem ''Casa de Rins'', que i tiene la calendada en a portalada que diz que ye feta d'el [[1600]], y que encara conserbaconserva el porte suyo tradizionaltradicional y las formas tepicastipicas de qu'abríahabría estau una d'as casas més puyentasricas d'a localidat pos n'en el dezir d'es bezinsvecins de Chistén se recuerda que nantesenantes teneban ribalidatrivalidat con elses de ''Casa Tardán'', qui yebanyeran tamién bien prenzipalsprencipals. AtrasAltras casas como ''Casa PalazínPalacín'' nos enseñanamuestran qué bien que n'han feto suc d'es tiempos quan que les n'ha calíu, y alabez,en s'han adaptau ta fer negozionegocio de cosas como ye el torismo que ye el que ''hoy''hoi fa que la villa tienga economía buena.

El torismo y sobretot, que s'han fetas prou segundas residenziasresidencias en a villa, l'han chuflato vida nuebanueva pos anqueencara que el municipio tieneitiene buenas [[estibaestiva]]s y teneba buena cantidat de [[bestiar]], con es años en ebaheba marchau mutisma chent y ya no yera Chistén la villa que ebaheba siu n'en atros tiempos.

[[Imachen:056.Gisten torre02.JPG|thumb|left|180px|La ''[[torre de Tardán]]'' (S. [[Sieglo XVI|XVI]]), a parpart d'a ilesia, ye la més antigua y tamién més chicota.]]

Chistén ye una villa que bava teneretener la suya importancia historica perque yera el zaguerezaguer puesto d'á'na on que se saliba ta pasarepasar es puertos ta [[Francia]], y tamién quan se tornaba d'allá t'aquí. Podría estar que se i éshes de pasare el puerto de Plan per el [[barranco d'a Sallena]], u tamién que se remontás ta'l puerto d'a Madera u d'a Pez per la balval de Taberners (de BiadósViadós t'alto), y tamién, en rematando, per AñesAnyes CruzesCruces. Ye per la suya ubicaziónubicación que en Chistén i banvan teneretener espezialespecial negozionegocio d'el contrabando con as balsvals franzesasfrancesas a trabiéstraviés d'ixes puertos (ye important que nos aiganen haigan quedau puestos con nombres d'ixa epoca, como el ''paso d'es caballos'' en La Sallena) y asinas se fesen grans fortunas ta beluns d'el lugar. Asinas se banan alzarealzar, sobretot n'en es [[sieglo XVI|siglos XVI]] y [[sieglo XVII|XVII]], las torres que son es monumentos prenzipalsprencipals d'a villa, que n'ebanen heban siu mésmes, pero que atualment nosno enmos trobénen noméstrobem que dos.

[[Imachen:045.Gisten torre.JPG|thumb|right|180px|La monumental ''[[torre de Rins]]'', feta per es deld'el Tardán, fendo güembrauembra a casa de Rins, ye protagonista d'una falorieta popular d'a localidat.]]

De la construziónconstrucción d'una d'estas torres, la mésmes alta, en dizendicen es bezinsbecins de Chistén que bava estareestar bien curiosa, pos i ebaheba ya en el lugar una torre, la dita '''torre de Tardán''', per baixo d'a ilesia, (propiedat de ''Casa de Tardán'') que yera-i l'argüello d'es amos suyos pos yera el costumbre d'ixes tiempos de fer-se alzarealzar torres t'amostrar qué diners se teneban en a casa, més que no ta defender-se guaire (anque, obiamentobviament, tamién yeran utils si nunca se prezisasenprecisasen ta ixe menister). AlabezAlavez, perque es amos de ''Casa de Rins'' se feban d'iredir con despechodespeito con es de ''Casa Tardán'', y siempre les feban renuga perque teneban una torre áa'l canto d'a ilesia, diz que un diya que yera uno de Rins redindo-se-ne le'n bava diredir a l'amo de Tardán: "''¡Cosa no balesvales, que balesvales menos qu'un gran d'[[ordio]]!''" y alabezalavez le bava diredir l'amo de Tardán "''Pos ya te cal que mires bien... perque este gran d'ordio te foterá un pino debant d'a casa que ni el sol no tornarás a biyereviyere''". Poquez tiempos dimpués, teneban es de Rins una torre que yera dos bezes d'alta la de Tardán, y puesta debant de casa d'éstes ta quitar-les el sol. La dos torres encara las podénpodem biyereviyer áa'l puesto, y l'antiguisma portalada de casa Rins debaixo la güembrauembra d'a '''torre de Rins''' siempre en as orashoras zentralscentrals d'el diya.

A demésAmés, es casaches de la villa de Chistén tienen un puesto terzerotercero que repunta per alto, que ye la ilesia de SanSant BizentVicent el Martir, feta d'es siglos XVI y XVII. Atros monumentos son la [[ermita de SanSant Fabián (Chistén)|ermita de SanSant Fabián]], 1 u 2 Km leixos a par d'el barranco d'el PazínPacín, feta d'el [[sieglo XVIII|siglo XVIII]], y tamién es conchuntos de [[borda]]s que i ebaheba per alto en BiadósViadós y en Taberners, belunas que encara conserbanconservan es tellaus de [[palla]] que gosaban teneretener d'antes. l'EspitalHespital de Chistén y el santuario d'a ''Vírgen Blanca'', á'na on que s'achuntan el [[Río ZinquetaCinqueta d'a Pez|ZinquetaCinqueta d'a Pez]] y el [[Río ZinquetaCinqueta d'AñesAnyes CruzesCruces|d'AñesAnyes CruzesCruces]].

*[[20 de chinero]], romería ta la [[ermita de SanSant Fabián (Chistén)|ermita de SanSant Fabián]].

*Un cabo de semana de [[febrero]], "Las Aguedas" (festibidatfestividat de [[Santa Águeda]], fiesta d'as mullers) y es famosos [[CarnabalCarnaval de Chistau|CarnabalsCarnavals de Chistau]].

*[[Fallas de SanSant Chuan|La falleta de SanSant Chuan]].

*[[BalVal de Chistau]]

*[[BiadósViadós]]

*{{an}} [http://www.aragonesasi.com/aragones/huesca/gistain/index.php EstadisticasEstatisticas de Chistén n'en el portal ''AragonEsAsi.com'']