Diferencia entre revisiones de «Vall d'Estós»

23 bytes eliminados ,  hace 9 años
m
adapto cosas que quedaban a la ortografía ACAR
m
m (adapto cosas que quedaban a la ortografía ACAR)
{{benasqués}}
 
La '''vall d'Estós''' (en [[Idioma aragonés|aragonés estándar]] '''val d'Estós''') ye una d'esde les valls secundaries que'n n'ixen laterals (dan sentiu norte-nortueste) de la [[vall de Benás]], recorrend-la el [[río Estós|riu Estós]], que ye afluyent de l'[[río Esera|Esera]] 3 km aigües t'alto de la vila de [[Benás]], dan tot en chunto a dintre d'el [[Parque Natural de Posets-Maladeta]].
 
La vall d'Estós se recorre per una pista habilitada espesialmentespecialment ta'l turismo, que no se permite de deixar-la (perque s'está a'l Parque Natural), y que fa 6 km t'alto per la vall enta'l cubilar d'Estós, a 1895 m d'altura, en salvand una diferensiadiferencia d'altura de setesientossetecientos metros.
 
EntaTa arribar-ie ye recomendau de caminar, surtind d'el ''cabo 'la vila'' que en diu a'l llugar, que no ye altra cosa que'l puesto mes alto d'el nucli de [[Benás]] (1140 m) per la carretera u tamé pe'l ''camín d'els sacs''. El dito camín mos porta ta'l pont que crusecruce l'Esera poquetspoquetz metros dimpués no se deixen les saguereszagueres cases, y dimpués se dreta enta la sentralcentral hidroelectrica de La Ruda, agon que i hei un pontet que crusecruce altra vegada enta'l canto de ponent. Ye per esta arresa que s'agafa una [[cabanyera|cabanera]] (aixó ye, un camino per agon antes se pasaben els bestiars) y quan se seguixe prou mos trobem a'l canto d'el cámping Aneto y d'el pont y la [[ermita de Sant Chaime]] (diu que d'antes per aquí se pasabe en el camín ribagorsanoribagorzano [[Camín de Sant Chaime|enta Santiago]], quan els biachairesviachaires veniben d'es ballsvalls de [[Luixón]] u [[Val d'Arán|Arán]] a través d'el puerto, y alavetsalavez le'n bava quedar este nom). Ye d'aixó agon se troben els camins d'els sacs y tamé la carretera.
 
La pista nova ara s'ha d'agafar en bllincánbllincand d'una cadena que i hei posada en el camín ta barrar-lo, pero que no ye mica defisildificil, y s'enfile luego t'alto per la vall que ya comensacomenza a ser Estós, en la cuenca d'el riu suyo, y se salva pe'l canto l'[[entibo d'Estós]] enta la [[palanca (puent)|palanca]] de ''l'Aiguacari'' (a [[aragonés benasqués|Benás]] y [[aragonés chistabín|Chistau]] tamé, se diu palanca d'els pontetspontetz de madera que crusencrucen barrancos -aigüetes-) y se sigue puyand enta la ''cabana de Santa Ana'' (1540 m) quan hu que em fets son menos de 6 km de recorríu, y mos trobem a baixo la hombra d'el [[Pico Perdiguero]] que dan els suyos 3221 metros d'altura domine la vall, embironats de praus ben bidarisos.
[[Image:Valle de Estós01.JPG|thumb|left|250px|Puyada en ''Gorgues Galantes'', per alto de la Comangarsía.]]
La pista d'aquí t'alto comensacomenza a fer-se mes dura, y les selvetes qu'habenque han acompanyau el caminar pe'ls baquerisarsvaquerisars comensen ara a fer-se mes atapíusatapius de [[fau]]s y [[Abies|abets]] que fan de veder coma s'está fend ya montanya ben alta. Ye a'ls bosquets estes, d'el paso de la ribereta, agon se pode sentir, u talment mes defisildificil encara, veder brenca [[Aurón|pavo montesino]] (''Tetrao urogallus''), que ye una d'es [[aves|aus]] mes destacades d'el [[Parque Natural de Posets-Maladeta|Parque Natural]].
 
Lluego d'esta apresiasiónapreciación, s'ha de recalcar que se troba ben serquetacerqueta ya la ''font d'es Corones'' que ye un puesto agon la chent l'agrada d'aturar-se a contempllar els paisaches. El ''[[esbarro|desbarre]] de Batisielles'' mos permete de baixar enta l'[[aigüeta de Batisielles]], que ye el saguerozaguero rechispollar de tot el desaigüe d'els [[ibón|ibons]] que tene per alto esta montanya ([[Ibón Gran de Batisielles]], [[Ibón Chico de Batisielles|Chico de Batisielles]], [[Ibón d'Escarpinosa|Escarpinosa]] y el [[Ibón de Perramó|Perramó]]). Els ibons de Batisielles son tamé una d'es escursionsexcursions mes famoses d'Estós, pos se troben a la plleta d'es agulles de Perramó, una recostera de la [[Tuca d'a Ixeya|serra dela Ixeya]], encabíuencabiu d'entre les tuques d'es [[Tuca de les Serisueles|Serisueles]] (2455 m) e d'[[Tuca d'El Tormo|El Tormo]] (2610 m) dan bones envistes de mont de tot [[vall de Benás|Benás]].
 
De les [[Glera|glleres]] d'esta aigüeta t'alto se comensacomenza la cuesta de la ''Comangarsía'', a l'alto de la dita se troben els pinars de [[Pín Negro|pino nero]] que marquen la linia de l'estrato subalpino. El paso d'el barranco d'el Pino ye ara enta debant la linia que s'ha de seguir, y forsaforza de travesar l'[[río Estós|Estós]] a la ''Cabana d'El Tormo'' pe'ls dos puestos que marquen ''sendas'' palanques. D'astí enta'l cubilar domina el paisache el chunto de praus que s'habeha de tinre per l'altura (y sobretot, l'uso baqueriserovaquerisero) que tene la ''Plleta d'el Tormo'', en deixósdichós d'el [[garrot (orografía)|garrot]] de ''La Gargallosa'' y el ''Molsero'', que pareix que aguanten el [[Pico Perdiguero|Perdiguero]] fend la forsaforza contra la ballvall.
 
Les ''Marradetes d'el Cantal'' son el saguerozaguero repit que alavetsalavez quede per fer-se, resta crusarcruzar l'''aigüeta d'el Forau'' per l'esquerra d'el camín y mes luego ya ficar-se enta'l "refugio".
 
El chestionar-se d'el Cubilar d'Estós (tamé dito d<nowiki>'</nowiki>''el Cantal'', per les glleres que dominen l'entorno) ye fayena de la [[Federación Aragonesa de Montanyismo|FAM]] y se troba ubierto tot l'any, pero ta empllegar-lo cal de reservar d'antes no se pense d'arribar-ie. Els servisisservicis son d'''alojamiento''alochament de nit y de minchar.
 
==EnlasamentsEnlazaments externos==
 
{| width="34%" class="noprint toccolours" style="clear:right; font-size:90%; margin:0 0 1em 1em; float: right;"
*{{es}} [http://www.madteam.net/fotografia/galeria.php/1517/ Fotos de la vall d'Estós]
*{{es}} [http://www.haciendocamino.org/cronicas/ValleEstos_My04.htm Cronica d'el recorriu per Estós]
*{{es}} [http://www.pirineos.net/estos/ El Cubilar d'Estós, servisisservicis y funsionamentfuncionament]
 
[[Categoría:Vals pirinencas|Estos]]