Diferencia entre revisiones de «Velocidat d'a luz»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
m vueito, de "vacuum"
Linia 1:
{{Articlo 1000|-10}}
[[Imachen:Lasertests.jpg|thumb|right|250px|En ista imachen, una luz [[láser]] se mueve por l'aire a un 99,97% d'a velocidat d'a luz en o bueitovueito.<ref name=Podesta>{{en}} [http://books.google.com/books?id=h8BNvnR050cC&pg=PA131&lpg=PA131 Understanding the Properites of Matter]. Michael De Podesta. p. 131. ISBN 0-415-25788-3. 2002. CRC Press.</ref>]]
A '''velocidat d'a luz''' ye a [[velocidat]] a la que viacha la luz en o [[bueitovueito (fesica)|bueitovueito]], y ye una [[constant fesica]] important en a fesica actual. A luz viacha a velozidatz diferents por materials diferents, pero ye en o bueitovueito a on que se mueve más rapedo, y a suya velocidat no varía seguntes a color, a intensidat u a dirección d'o movimiento.<ref name=Vacuum>Istas propiedatz ideyals describen exactament un ''bueitovueito ideyal'' u [[espacio libre]], y nomás se pueden aplicar alto u baixo a qualsiquier aproximación realizable a lo bueitovueito.</ref> A velocidat d'a luz no pende d'o movimiento d'o emisor u l'observador d'a luz. Por ixo, tien sentito parlar de ''a'' velocidat d'a luz, que ye a velocidat d'a luz en o bueitovueito y gosa representar-se con a letra '''''c'''''. A velocidat d'a luz ye un factor en a mayoría d'a fesica actual, incluindo-ie a [[relatividat especial]], a [[relatividat cheneral]] y a [[mecanica quantica]].
 
Ta os estandars cutianos, a luz se mueve muit rapedament – quasi a 300.000&nbsp;km por segundo, tanto en o bueitovueito como en l'aire. Ista ye una velocidat d'alto u baixo un millón de vegatas superior a la [[velocidat d'o sonito]], y ye prou rapeda como ta dar más de siet vueltas a la [[Tierra]] en un segundo. Una velocidat tan alta ye muit dificil de mesurar sin de tecnicas especializatas, y en l'antigüidat a velocidat d'a luz yera obchecto d'especulación. As primeras mesuras eficaces d'a velocidat d'a luz se facioron en o [[sieglo XVII]], y se fuoron amillorando progresivament. Hue en día se pueden mesurar os intervalos de tiempo con una gran precisión, estando actualment definito oficialment lo metro como a distancia que recorre a luz en o bueitovueito en un periodo d'<sup>1</sup>⁄<sub>299.792.,458</sub> de segundo. Por tanto, ista definición fixa la velocidat d'a luz en o bueitovueito en exacament 299.792.458&nbsp;m/s.
 
A velocidat d'a luz tien un papel esencial tanto en a fesica clasica como en a moderna. En o [[sieglo XIX]], [[James Clerk Maxwell|Maxwell]] ofreixió a primera explanicación d'a velocidat d'a luz en relación a atras constants fesicas.<ref name=Max>Se veiga [http://www.zpenergy.com/downloads/Maxwell_1864_5.pdf Maxwell] p. 499 en ''A Dynamical Theory of the Electromagnetic Field'' (1864)</ref> A prenxipios d'o sieglo XX, ''c'' asumió una importancia encara más gran como constant basica en a teoría d'a [[relatividat especial]] d'[[Albert Einstein|Einstein]], que diz que a velocidat d'a luz tien un papel especial conectando lo espacio y o tiempo en a estructura [[espacio-tiempo]]. Un d'os resultatos d'ixo ye que a velocidat d'a luz fixa un limite absoluto de velocidat en [[causalidat y transferencia d'información|a rapideza con que se pueden mover a materia y a información]]. Unatro resultato ye que a enerchía y a masa son conectatas por a velocidat d'a luz en a famosa [[equivalencia masa-enerchía|equación masa-enerchía]], ''E = mc<sup>2</sup>''. Ista relación ye un d'os fundamentos d'a mecanica quantica, incluindo-ie a [[enerchía nucleyar]]. A [[relatividat cheneral]] explica la [[gravedat]] como un efecto d'a [[espacio-tiempo|curvatura d'o espacio-tiempo]], y en ista teoría ''totas'' as distancias s'han de calcular emplegando ''c''. Hue en día, la velocidat d'a luz contina estando obchecto d'investigación, tanto tiorica como esperimental.