Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Iste articlo ye sobre a ciudat espanyola de Valencia. Ta la ciudat venezolana se veiga Valencia (Venezuela).

Valencia (en valenciano València; en castellano Valencia) ye una ciudat y municipio valenciano, capital d'a comunidat, d'a provincia de Valencia y d'a comarca de Valencia. Antimás, ye a tercera ciudat en habitants d'Espanya. Ye situata a o canto d'o río Guadalaviar.

Valencia
València
Municipio d'o País Valenciano
Bandera Escudo d'armas
Ciudat d'as Artes y as Ciencias
Ciudat d'as Artes y as Ciencias.
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 País Valenciano
Valencia
Comarca de Valencia
Superficie 134,65 km²
Población
 • Total

807 693 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

15 m.
Distancia
 • 72 km
 • 186 km

enta Castellón de la Plana
enta Alicant
Alcalde Joan Ribó
Codigo postal 46000
Chentilicio Valenciano/a[1]
Ríos Túria
Coordenadas
Valencia ubicada en País Valencián
Valencia
Valencia
Valencia en País Valenciano
Web oficial

A ciudat en sí tien una población de 786.424 habitants en una superficie de 134,65 km² (2014) y una densidat de población de 5.840,51 hab/km², mientres que a primera corona d'a suya aria metropolitana auespa 1.632.274 habitants en 1.407 km².

A ciudat de Valencia fue establita en 138 aC por o consul de Roma Decimo Chunio Bruto, y dentró a fer parte d'a Corona d'Aragón con a suya conquiesta en 1238 por o rei Chaime I d'Aragón, convertindo-se en a capital d'o nuevo Reino de Valencia.

Cheografía

editar

A ciudat de Valencia ye situata a 15 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, a o canto d'o río Guadalaviar y d'a mar Mediterrania, y a una distancia de 72 km d'as ciudaz de Castellón de la Plana y Alicant, as atras dos capitals de provincia d'o País Valenciano.

Historia

editar

Valentia s'establió en l'anyada 138 aC, estando cónsul romano Decimo Chunio Bruto.

A ciudat de Valencia capituló debant d'o rei Chaime I d'Aragón en setiembre de 1238.[2]

Demografía

editar
Evolución demografica
2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
- - 786.424 - - - - - -

2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 -
- 792.492 - - - - - - -

1990- : población de dreito.
Fuent: Intercensal en l'INE, Series de población en l'INE y Relación d'unidaz poblacionals en l'INE.

Administración

editar

Reparto de concellers

editar
Eleccions municipals[3]
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015
Partido Popular - 13[4] 7 9 17 20 19 21 20 10
Compromís per València - - - - - - - - 3 9
Ciudadanos - - - - - - - - - 6
Partit Socialista del País Valencià-PSOE 13 18 13 13 8 11 12 12 8 5
València en Comú - - - - - - - - - 3
Partido Comunista de España / Esquerra Unida del País Valencià 6 2 2 3 5 2 2 0 2 0
Unió Regionalista Valenciana / Unió Valenciana 1 -[4] 7 8 3 0 0 0 - -
Centro Democrático y Social - - 4 0 0 - 0 - - -
Unión de Centro Democrático 13 - - - - - - - - -
Total 33 33 33 33 33 33 33 33 33 33

Alcaldes

editar
Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791983 Ricard Pérez Casado Partit Socialista del País Valencià-PSOE
19831987 Ricard Pérez Casado Partit Socialista del País Valencià-PSOE
19871989 Ricard Pérez Casado Partit Socialista del País Valencià-PSOE
19891991 Clementina Ródenas Villena Partit Socialista del País Valencià-PSOE
19911995 Rita Barberá Nolla Partido Popular
19951999 Rita Barberá Nolla Partido Popular
19992003 Rita Barberá Nolla Partido Popular
20032007 Rita Barberá Nolla Partido Popular
20072011 Rita Barberá Nolla Partido Popular
20112015 Rita Barberá Nolla Partido Popular
2015-2019 Joan Ribó i Canut Coalició Compromís
2019-2023 Joan Ribó i Canut Coalició Compromís
2023-2027 María José Catalá Verdet [5] Partido Popular

Molimentos

editar

Vinclos externos

editar

Referencias

editar