Abrir menú principal
Logo SLA.png Iste articlo ye escrito con a grafia d'a SLA. Puet veyer-se a version escrita con as normas de l'Academia aquí.
Iste articlo tracta sobre a Comunidat Autonoma d'Aragon. Ta atros emplegos se veiga Aragon (desambigacion).

Aragon (Grafia de Uesca: Aragón) ye un país situato en lo norte d'a Peninsula Iberica e que comprende lo trampo central d'a val de l'Ebro. Lo suyo território ye lo de l'antigo Reino d'Aragon, que estió acotolato en 1707 con los Decretos de Nueva Planta. Actualment fa parti d'o Espanya como Comunidat Autonoma, seguntes lo suyo Estatuto d'Autonomia (Lei Organica d'o Estato Espanyol), que li atorga lo carácter de "nacionalidat".

Aragón
Comunidat autonoma d'Espanya
Flag of Aragon.svg Escudo de  Aragón
Bandera Escudo
Himno: Inno d'Aragón
Location Aragon EU Europe.png
Capital Zaragoza
Idioma oficial
 • Luenga propia
Castellán
Aragonés e Catalán
Entidat
 • Estato
Comunidat autonoma
Espanya
Subdivisions 3 provincias
33 comarcas
Superficie
 • Total
Posición 4 de 19
47.179 km²

 • Densidat

n/d hab.
27,8 hab/km²
‎Chentilicio aragonés/a
ISO 3166-2 ES-AR
President Javier Lambán
Estatuto d'autonomía 18 d'abril de 2007
Fiesta nacional 23 d'abril
(Día d'Aragón)
Pachina web oficial

Oficialment, muga con las comunidaz autonomas de Castiella-La Mancha, Castiella e Leyon, Catalunya, La Riocha, Navarra e Comunidat Valenciana e tamien con lo estato de Fráncia.

Lo Reino d'Aragon con lo Condato de Barcelona (Catalunya) formoron la Corona d'Aragon en lo sieglo XII, encara asinas estió independent conservando todas las suyas institucions, fueros e dreitos dic'a Guerra de Succesion Espanyola en lo sieglo XVIII. Dende 1978 ye una comunidat autonoma espanyola, composada por las províncias de Uesca, Teruel e Zaragoça, e que s'articula en 33 comarcas. La suya capital ye la ciudat de Zaragoça.

Dend'o 5 de chulio de 2015, Javier Lambán ye o president d'Aragon.

En Aragon se charran actualment tres idiomas, d'os qualos solo aragonés e catalán son lenguas propias:

  • L'aragonés se charra en lo norte d'a comunidat autonoma. En lo pasato se fablava tamien en lo centro e lo sud d'Aragon.
  • Lo espanyol ye la luenga oficial, e se charra en tot lo território aragonés mezclato con rasgos mesmos. La mayoria d'istos rasgos son repuis de l'aragonés, que se'n estió trafegando de maniera progresiva dende lo sieglo XV por la espardidura d'o castellan.
  • Lo catalan se charra en a Franja oriental d'Aragon.

GeografiaEditar

Lo relieu ye de gran simplicidat: os Pireneus e lo sistema Iberico enmarcan la depresion de l'Ebro.

Lo rio Ebro escana las auguas d'os rios e ibons d'Aragon, que como lo Millars e lo Túria desembocan en lo Mar Mediterránio.

Lo clima d'ista comunidat ye mediterránio-continental. Ye un clima ixuto, con plevidas irregulars, cerenyos cambeos termicos e intensos aires.

La vegetacion sigue las oscilacions d'o relieu e d'o clima. Bosques boreals e domínio floral mediterránio.

Aragon tien una superfície de 47 645 km2.

Seguntes lo censo de 1991, bi heva 1 178 000 habitants, ye dicir un 2,95% d'a poblacion d'o Estato espanyol e una densidat de 25,2 habitants/km2. En lo 2003 la cifra aumentó dic'os 1 217 514 habitants.

Lo gentilício ye aragonés -esa.

DemografíaEditar

Articlo prencipal Demografía d'Aragón

HistóriaEditar

Articlo principal História d'Aragon

EconomiaEditar

Lo PBI d'Aragon ye lo 3 u 4% d'o PBI d'o total d'Espanya. La interpresa Opel tien una planta aman d'a ciudat de Zaragoça.

PoliticaEditar

Seguntes l'articlo 11 de l'Estatuto d'Autonomia d'Aragon, en lo suyo titulo primer, las quatre institucions con poder politico en Aragon son las Corz d'Aragon, lo President, lo Guvierno d'Aragon e lo Justícia d'Aragon.

En las Corz d'Aragon i recaye lo poder legislativo, representando lo pueblo aragonés con 67 diputatos, aprovan los suyos presupostos, impulsan e controlan l'accion de la Diputacion General. Las Corz eslegiran, d'entre los suyos miembros, un President, una Taula e una Diputacion Permanent. La seu de las Corz reside en lo Palácio de l'Aljafaria, Zaragoça. L'actual President de las Corz ye Violeta Barba de Podemos.

En las esleccions a Corz de 2015 lo partito más votato estió lo PP, sumando 21 escons, frent a los 18 de lo PSOE. Antimás puyoron los partitos emergents como Podemos (14 escons) y C's (5 escons). D'altra parti, lo Partito Aragonés obtenió 6 escons, la CHA, 2 escons e Esquerda Unida 1 escon.

Lo Justícia d'Aragon ye una institucion medieval que surgió en lo Reino d'Aragon p'actuar como meyadero y moderadero en las pugnas e esferéncias entre lo rei e la nobleça. Actualment s'encarrega d'esfender los dreitos e libertaz de los aragoneses de las Administracions Publicas, esfender l'Estatuto d'Autonomia d'Aragon e tutelar l'Ordenamiento Juridico Aragonés. La suya seu actual se troba en lo Palácio d'Armijo, en Zaragoça. Ye la institucion analoga a lo Esfendedero de lo Pueblo d'atras autonomias.

CulturaEditar

Con una clara influéncia mudéchar, en bels lugars, lo trache tipico se composa d'un panyuelo nugato en la cabeça, calçons ubiertos, una manta a modo de faixa en la cintura e alpargatas t'os hombres. Las mullers levan sayas amplas, un justillo, calçon, calças chupidas, toquiella, devantal e alpargatas.

En lo norte de Aragon se charra la luenga aragonesa u aragonés e en la parti más oriental, mugant con Catalunya, o catalan.

Lo baile e canto popular ye la jota aragonesa, que ye mui rasmiuda e alegre. Se baila con muito movimiento e grans blincos. Lo canto gosa estar de ritmo malinconico con una nota a ormino socardona. Tamien remane musica tipica aragonesa, que emplega trastes como lo saltério (chicoten), la gaita aragonesa u gaita de bótio, la chuflaina, lo cordion, etcetera .

En bels lugars son tipicas distintas menas de dança, con tochos e espadas, con alusions a luitas entre moros e cristians.

Aragoneses destacatosEditar

GastronomiaEditar

D'Aragon son famosas las mollas a la pastora, lo ternasco rustito, los pernils de Teruel, la borraina, lo cardo, los vins d'as suyas distintas denominacions d'Origen (Semontano, Campo de Borcha, Carinyena, Calatayú), la carne a la pastora, lo pirin a lo chilindron, las almendras, lo ternasco d'Aragon, l'aceite d'o Baixo Aragon, la miel, los malacatonss de Calanda, las chiretas (de Sobrarbe), la longaniça de Graus, etcetera.

ComarcasEditar

Aragon ye dividito en 33 comarcas (Lista de comarcas d'Aragon).

MunicípiosEditar

Vinclos externosEditar