Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Sarmagant ye a segunda ciudat d'Uzbekistán y capital d'a rechión de Sarmagant. En l'anyo 2008 a suya población yera de 596.300 habitants, a mayoría tachicos. Muitos tachicos la consideran a suya capital natural.

Sarmagant
Samaraqand
Самарқанд
Localidat d'Uzbekistán
Escudo d'armas
Plaza de Rechistán
Plaza de Rechistán.
Estau
 • Rechión
 Uzbekistán
Sarmagant
Población
 • Total

546303 hab. (2020)
Altaria
 • Meyana

702 m.
Codigo postal 140100
Coordenadas
Sarmagant ubicada en Uzbekistán
Sarmagant
Sarmagant
Sarmagant en Uzbekistán
Web oficial

Fa parte d'a Organización d'as Ciudaz d'o Patrimonio d'a Humanidat.

Historia editar

En l'antiguedat yera a capital de Sogdiana. A principios d'o sieglo VIII fue conquiesta por os arabes musulmans. Sieglos dimpués fue saqueyata por os mongols. En l'anyo 1370 Tamerlán la fizo capital d'o suyo territorio. Entre l'anyo 1409 y 1449 Ulug Bei, que yera nieto de Tamerlán, fació contruir una d'as dos madrazas que delimitan a "Plaza de l'Arena".

Perdió importancia debant Bukhara, pero cuan os rusos se l'anexioron en 1868 tornó a prener importancia y creixió seguindo un modelo de ciudat europea.

Toponimia editar

O toponimo ye interpretato como asmara, en persa antigo "roca", "piedra" y o sogdián qand "fortaleza", "ciudat fortificata". Os griegos la denominaban Maracanda. En a Edat Meya amaneix como Sarmagant en muitos libros de diferents idiomas neolatinos occidentals, por eixemplo o "Libro d'as Marabillas d'o Mundo".

Si vos deuisare otras t(ier)ras & Regnos descendientes por este costado vers diestro ata la mar de grecia enta la t(ier)ra de xp(ist)iandat / Et por esto empues lemp(er)ador de cathay lemp(er)ador de p(er)sia es el mas grant seyn(n)or / yo fablare del Regno de p(er)sia p(r)im(er)ame(n)t el y a dos Regnos / el p(r)im(er)o com je(n)c[']a vers orient vers el Regno de turq(ue)stem & sestiende vers occident ata la Rib(e)ra de phison q(u)i es luna delas .iiij. Rib(e)ras q(u)i viene(n) de p(ar)adiso terrestre & vers septe(n)t(r)ion sestiende ata la mar de caspia & deu(er)s medio dia ata los desiertos de jndia Et es aq(ue)lla t(ier)ra boscages & b(ie)n poblada / Et y a vna muy buena cibdat / Mas las dos p(r)incipales son (^bontei) botenra et seon(er)ga(n)t q(ue) algu(n)os clama(n) sarmagant / lotro Regno de p(er)sia sestiende por la Rib(e)ra de phison vers las p(ar)tidas doccident ata el Regno de meda & ala grant armenia / Et vers septe(n)t(r)ion / et la mar de caspia / et vers mjdia ala t(ier)ra de jndia / Et es vna t(ier)ra pla(n)turosa / Et y a .iiij. p(r)incipales cibdades / vessabor & saphaon & carmassana / Empues es armenia do solia au(er) .iiij Regnos...

En a traducción aragonesa de "La Flor de las Ystorias d'Orient" sale como Samorgat:

aquella t(ier)ra es quasi toda plana et ay dos grandes et Ricas ciudades la vna es clamada Bocata et la otra Samorgat

Vinclos externos editar