Perifrasis verbals d'obligatoriedat en aragonés

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

As perifrasis verbals d'obligatoriedat en aragonés son perifrasis modals que expresan a necesidat d'una acción u una acción que se fa por fuerza[1]. O aspecto d'a obligación se puede dividir en obligación personal y obligación impersonal[2].

As principals perifrasis verbals d'obligatoriedat en aragonés son: caler que + subchuntivo[3], caler + infinitivo[1][3], estar menister + infinitivo[4], fer + infinitivo[3][4], fer falta + infinitivo[4], haber de + infinitivo[1][3][4][5], haber-ie que + infinitivo[3], haber a + infinitivo[3], haber a menester + infinitivo[3], tener que + infinitivo[3][4][5], tocar de + infinitivo[1][3] y tocar que + infititivo[1].

Obligación personal editar

Caler + pronombre+ infinitivo editar

Se troba a sobén en construccions negativas[1]:

  • No te cal ir-ie.[1]
  • No te cal correr.[6]

Caler que + subchuntivo editar

Puede fer-se servir como contrapartida afirmativa d'as construccions negativas que expresa a perifrasi anterior cal + infinitivo.

  • Cal que viengas.[3]
  • Ya caldría que plevés una miqueta.[3]
  • No cal que fayas tanta fuerza.[6]

Fer + infinitivo editar

Encara que ye una perifrasi, ha preso con verbos de movimiento bel significau preciso y equivalent a d'atros verbos, por eixemplo fer fuyir significa "esfuriar".

  • No me fa treballar tanto.[4]
  • Les lo fayé fer yo..[3]
  • A yo la gaseosa me fa rutir.[6]

Haber a + infinitivo editar

A perifrasi haber a + infinitivo se documenta en cheso, belsetán, aragonés d'a valle de Tella. En belsetán ye encara a perifrasi d'obligatoriedat d'uso mes común entre a chent gran[3]. En francés bi ha una forma equivalent avoir à que presenta usos diferents, mesmo pa la obligación impersonal[2].

  • En bel puesto ha a pasar el tiempo[3].
  • Los mardans han a ser furos.[6]

Haber de + infinitivo editar

A perifrasi haber de + infinitivo ye común con o castellano y o catalán. Ye a perifrasi d'obligatoriedat de mes uso en baixo-ribagorzano, a l'igual que en catalán, a diferencia d'o castellano, a on que va quedando restrinchida a rechistros cultos y literarios[1].

Haber (a) menister + infinitivo editar

Haber (a) menister significa necesitar[7] y se fa servir a sobén en forma negativa.

  • No he a menister puyar pa cosa.[3]

Tener que + infinitivo editar

A vegadas tiene una valua mes enerchica que las anteriors perifrasis d'obligatoriedat[1]. Seguntes bel autor podría estar un castellanismo[5].

  • Túvenos que tirar.[5]
  • Tenebas que trencar el chel.[3]
  • A punto día teneban que estar ya en o lugar.[3]
  • Tenez que ir por ixas baixatas.[6]
  • Mira que tenesen que despartir-los.[6]
  • No tiens que venir.[1]
  • Tienen que tornar a la hora de comer.[1]
  • Tiens que da-me-lo enseguida.[1]

Tocar que + infinitivo editar

Tocar de + infinitivo editar

  • A vusaltros tos ha tocato d'apencar firme.[3]
  • Les tocará de fer como a yo.[1]

Obligación impersonal editar

Caler + infinitivo editar

Siempre va en tercera persona de singular[3], Tiene caracter impersonal y expresa una necesidat[1] mes que una obligación.

  • Caleba acabar en anyo.[3]
  • Si que caldría fer-lo.[1]

Estar menister + infinitivo editar

  • Con nusotros ye menister rematar manyana.[4]

Fer falta + infinitivo editar

Haber-ie que + infinitivo editar

A perifrasi haber-ie que + infinitivo expresa una obligatoriedat cheneral y impersonal[1], por o que se fa servir en tercera persona d'o singular[3]:

  • I hai que fer-lo como digan[3].
  • Pero la cena i habrá que fer-la aqui, en casa d'ella.[7]

En ansotano presenta a forma estar-bi por no existir-ie as formas impersonals d'o verbo haber tipo haber-bi u haber-ie de l'aragonés cheneral y fer-se servir o verbo estar pa estos usos impersonals:

  • Bi'stió que replegar-las a escape.[4]

En aragonés baixo-ribagorzano presenta a sobén aglutinada a particla pronomino-adverbial en/ne[1], que en esta variedat acompanya a las formas impersonals d'o verbo haber:

  • Cuan empeza a espulgar, n'hai que sulfatar.[1]

Referencias editar

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 (es) María Luisa Arnal Purroy: El habla de la Baja Ribagorza Occidental Institución Fernando el Católico, 1998, pp 374-375.
  2. 2,0 2,1 (es) Jesús Cantera y Eugenio de Vicente: Gramática francesa. Editorial Cátedra, S.A., 1999. pp 146-147.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 (es) Chabier Lozano Sierra, Ánchel Loís Saludas: Aspectos morfosintácticos del belsetán, 2005, Gara d'Edizions, p 103.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 (es) BARCOS, Miguel Ánchel, El Aragonés Ansotano: estudio lingüístico de Ansó y Fago; Gara d'Edizions. Zaragoza, 2007, pp 141-143.ISBN 978-84-8094-058-0
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 (an) Francho Rodés Orquín: L'aragonés de Tierra de Biescas, Rolde, nº 81 (Zaragoza, Rolde de Estudios Aragoneses, chuliol-septiembre 1997), p 46.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 (es) Chabier Lozano Sierra: Aspectos Lingüisticos de Tella. Aragonés de Sobrarbe (Huesca). Gara d'Edizions - Prensas Universitarias de Zaragoza - Institución Fernando el Católico. 2010, pp 150-151.
  7. 7,0 7,1 (es) BLAS GABARDA, Fernando y ROMANOS HERNANDO, Fernando, Diccionario Aragonés: Chistabín-Castellano; Gara d'Edizions. Zaragoza, 2008. ISBN978-84-8094-061-0., p 59.

Bibliografía editar